A Barcelona, la superfície mitjana dels pisos és de 78 metres quadrats. Foto: Pexels
Hi ha moltes maneres de quantificar la desigualtat a Barcelona. Podem parlar de la renda, per exemple, que en alguns barris supera els 33.000 euros anuals per persona, mentre que en altres amb prou feines depassa els 6.000. També podem assenyalar l’esperança de vida, que en algunes zones de la ciutat no arriba als 80 anys, mentre que en altres està per sobre dels 86. Però hi ha una altra mena de desigualtat, sovint poc esmentada, que es fa evident per a les persones que la viuen gairebé cada dia de l’any: la diferència entre la mida dels pisos als barris rics i als barris pobres. Una desigualtat que, tanmateix, coincideix amb les anteriorment esmentades.
Segons dades de la Taula d’Urbanisme, a Sarrià-Sant Gervasi hi ha indrets en els quals la superfície mitjana de les cases és de 233 metres quadrats. A moltes zones de la Barceloneta o de Nou Barris, en canvi, els pisos ronden els 40 metres quadrats, i fins i tot n’hi ha de poc més de 35. Les xifres poden semblar fredes i emmascarar una realitat que expressada de la següent manera és contundent: en alguns immobles de Sarrià-Sant Gervasi hi caben sis cases dels barris més vulnerables de la ciutat. Una altra manera de dir-ho: en algunes cases dels barris més rics hi podrien viure sis famílies dels barris més pobres.
La zona que envolta el Turó Park és on se situen la majoria de pisos de més de 200 metres quadrats. Es tracta, a més, d’un indret on hi ha les rendes més altes de Barcelona i on més èxit va tenir Vox en les passades eleccions catalanes.
Al conjunt de la ciutat, els pisos més petits són un 50% menors que la mitjana, que se situa en els 78 metres quadrats, mentre que els més grans tripliquen aquesta xifra.
Al carrer dels Valero, a Sant Gervasi, hi ha pisos de més de 230 metres quadrats. Foto: Google Maps
Al carrer Alcanar, a la Barceloneta, hi ha alguns dels pisos més petits de la ciutat. Foto: Google Maps
Petits i superpoblats
La desigualtat pel que fa a la mida dels pisos no acaba aquí. Hi ha indrets del Gòtic en els quals, en un mateix immoble, hi viuen gairebé vuit persones de mitjana. Això passa als voltants de l’antiga muralla i a la Via Laietana. Tot i que es tracta d’un cas excepcional, en altres seccions censals de barris com el Besòs i el Maresme el nombre de persones per llar és de sis convivents.
Molt lluny queden altres zones com Pedralbes, on la mitjana de persones per habitatge no supera els dos ciutadans. Sens dubte parlem d’extrems, ja que la mitjana a tota la ciutat és de dos habitants per llar.
La realitat encara és més simptomàtica si ens fixem en una altra dada: la mitjana de metres quadrats de la qual disposa cada habitant. Amb quin espai viu una persona? Hi ha llocs de Pedralbes on cada individu té 108 metres quadrats i indrets de Sant Gervasi o de l’Eixample on per poc no s’arriba als 100. En canvi, en parts d’altres barris com el Gòtic cada persona té 10 metres quadrats, i en zones de Nou Barris o de la Barceloneta aquesta xifra ronda els 20 metres. La mitjana barcelonina és de 38 metres quadrats per habitant.
Alta densitat
Pel que fa a la densitat, a la ciutat hi ha barris amb xifres altes. És el cas de Sants-Badal, amb 58.583 habitants per kilòmetre quadrat, o Verdun, amb 52.873. Tot i això, i a diferència dels casos anteriors, en la densitat no hi ha una relació tan estreta amb la renda, ja que certs indrets del districte de Gràcia també són força densos.
Sigui com sigui, tot plegat són xifres que queden lluny dels 74.154 habitants per kilòmetre quadrat del barri de la Florida de l’Hospitalet de Llobregat, considerat el més dens d’Europa.
