Antonio Balmón: “Tota la meva trajectòria com a alcalde ha estat gestionant crisis”

L’alcalde de Cornellà i vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ens rep a primera hora del matí a l’Ajuntament. L’endemà d’una conferència a la seu de Foment del Treball que el va situar a primera línia de l’actualitat, Antonio Balmón desenvolupa algunes de les qüestions que el dia abans havia posat damunt la taula. Però ràpidament passem a parlar de la ciutat. Ens trobem un Balmón més assossegat que en altres ocasions, paraula que ell mateix utilitza per descriure el moment polític actual. Potser perquè és un home que fuig del soroll i fa bandera de la discreció, i ara el context català li va com un vestit a mida.

L’actualitat municipal de Cornellà ha estat recentment marcada per l’operació policial a l’Ajuntament relacionada amb el cas del Consell Esportiu de l’Hospitalet. Més enllà del que ja ha dit públicament, com va viure aquell dia des d’un punt de vista personal?
Emprenyat. Perquè quan algú em va trucar i em va dir que hi hauria una entrada de la policia a l’Ajuntament per reclamar una sèrie d’expedients, jo vaig pensar que hi hauria una comitiva judicial amb policies que hi entraria, se li entregarien els papers i ja està, però no tot el que va passar. Sobretot em sap greu per les persones afectades, que conec des de fa molts anys. És una situació força estranya per poder-se-la creure. Només veient les persones que van estar detingudes… Jo no m’hi podia posar de perfil. I em va doldre a nivell personal, sí.

L’oposició ha mostrat molta prudència a l’hora d’opinar sobre les detencions i ha lloat la “transparència” del govern municipal. Com ho valora?
Entenc perfectament la posició de la resta de regidors, estiguin a l’oposició o al govern. Repeteixo: és una situació força estranya per poder-se-la creure.

On sembla que no hi ha tanta entesa és amb l’ARE Ribera-Salines, un pla urbanístic que preveu fer 2.500 pisos en una de les últimes zones agrícoles del municipi.
No, no és una zona agrícola. Des dels anys 70, quan es va fer el Pla General Metropolità (PGM), no és agrícola. Mai ha sigut agrícola. El que hi ha allà és una selva i horts, però agrícola no ho és. La ciutat només té un petit espai agrícola, que és en una altra zona, a Salines.

En tot cas, per què necessita Cornellà un pla urbanístic com aquest?
No és un pla urbanístic. És un pla social, de naturalització de la ciutat, d’activitat econòmica, de nous equipaments… És un pla per donar resposta a moltes necessitats que té la ciutat i, sobretot, per enfortir-la. Tenim una gran demanda a la ciutat, de més de 3.000 persones. Aquest és el projecte més gran de Catalunya d’habitatge públic, d’un 80%. I va en la línia del que ja hem fet als cinemes Pisa: un nou plantejament d’ecobarris, de naturalització. Això no és un projecte urbanístic. Ho repeteixo perquè aquest concepte té un valor de menyspreu.

Fa un mes van mantenir una reunió amb els ecologistes de la Plataforma Ribera-Salines, que s’oposen al pla.
Jo només demano una cosa, i ja ho he dit a alguns d’ells amb qui he parlat: espero que quan fem aquest ecobarri no hi vagin a viure. Ho dic perquè no seria la primera vegada que aquesta ciutat fa desenvolupaments similars i gent que es queixa i que fa plataformes en contra després hi acaba vivint. No ho dic de broma ni amb ironia.

Tenim entès que aquella reunió va ser estranya.
Va ser una reunió amb tres persones que em van llegir un document que posteriorment em van donar. Nosaltres els vam explicar que continuàvem pensant el mateix sobre el tema. També ens van preguntar quan començarien les obres, i els vam dir que no ho sabem. I ja està. Sí, va ser estranya, però no tinc res més a afegir.

“Vivim una situació complicada i el món local és el que s’ha mostrat més proper i més útil”

Els ecologistes alerten que es vol construir sobre terreny inundable i avisen que el canvi climàtic provocarà fenòmens meteorològics extrems que faran augmentar les riuades, de trist record per a la ciutat. Què hi ha previst en el pla Ribera-Salines per evitar-ho?
No hi ha risc. Això ja s’ha tractat des d’un punt de vista tècnic. En aquesta ciutat hem resolt des de fa molts anys tots els problemes que podien provocar les inundacions. S’hi han destinat milions d’euros. On visc jo també és una zona inundable. És normal: allà hi havia camps de conreu i el terreny feia de bassa de laminació.

Sigui com sigui, creu que estem davant de la disjuntiva entre fer habitatge públic o frenar la construcció per combatre el canvi climàtic?
Primer: abans he parlat d’un projecte social. El 80% de l’habitatge que es construirà serà per a gent que no té recursos, que no pot accedir al mercat privat. Segon: he parlat d’activitat econòmica. Tercer: hi va una reserva com el parc de Can Mercader, amb la mateixa extensió. Quart: hi va un reforç de la mobilitat amb Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). Cinc: hi van equipaments… No només són habitatges.

Els comuns, els seus socis de govern, reclamen replantejar el projecte. N’han parlat?
Sí. Estem treballant en aquesta línia.

Com és la relació entre vostès?
Jo diria que de confiança i de transparència total. Ja saben com funciono, perquè no és la primera vegada que governem amb més forces polítiques. Saben perfectament que nosaltres som molt transparents. No hi ha secrets d’Estat [riu]. I això va bé, perquè atorga confiança. I quan discrepes ho dius, i no passa res. Crec que és una bona suma.

Una relació delicada en els últims mesos ha estat amb els paradistes del Mercat de Sant Ildefons a causa de les noves concessions. Vostè diu que el millor que pot fer una administració o un polític és fer feina “sense dramatitzar”. Durant la polèmica amb els paradistes, vostè va mantenir un perfil baix i gairebé no va sortir al pas de les crítiques. Això és una aplicació pràctica d’aquesta premissa?
Vostès què creuen? [riu]. És així. Em sap greu, perquè crec que s’equivocaven i això anava en contra d’ells. Jo no tenia ganes d’enfrontar-m’hi. Podia haver explicat moltes coses. Les mateixes que he explicat a gent que m’ha escrit i que em preguntava per què no ho deia en veu alta. Doncs perquè no vull. Perquè fer-ho m’hauria obligat a crear una crisi que va en contra de l’economia i de l’activitat d’aquest mercat al barri. De vegades has de saber no alimentar més un conflicte.

Alguns paradistes els acusaven de voler tancar el mercat.
No era el cas. Fins i tot vam oferir als paradistes que es quedessin el mercat, i no ho van voler. Això és així, no poden dir que no. També van contractar advocats i van ser acomiadats perquè deien el mateix que l’Ajuntament. Llavors vaig anar a fer una gestió davant de l’Institut Català de Finances (ICF) per aconseguir finançament, i allà em van dir que mai havien vist un plec de condicions amb tants avantatges. Ara, a més, comencem obres al mercat. Com poden dir que el vull tancar si la ciutat s’hi gastarà 600.000 euros a l’estiu?

Per què creu que va agafar tanta volada aquest cas?
Crec que s’hi sumaven molts ingredients. La situació [de pandèmia] que havíem viscut… Jo ho intentava entendre des d’aquesta perspectiva. Però no m’agrada mirar pel retrovisor. Ara hem de consolidar la nova oferta del mercat. De fet, nosaltres no hem dit a ningú que n’havia de marxar. Hi ha gent que s’ha jubilat perquè tenia aquesta idea, però si s’hi hagués volgut estar dos anys més i no presentar-se a la renovació ho hauria pogut fer… Els vam dir que segurament quedarien parades buides. Que cap problema, que ja buscaríem una solució. Tot això no s’ha explicat.

Segons dades de l’Observatori del Consell Comarcal, un de cada cinc veïns de Cornellà declara guanyar menys de 6.000 euros l’any. Com afronten aquesta dura situació des de l’Ajuntament?
Tant de bo pogués fer-hi alguna cosa… Però l’Ajuntament no té cap capacitat per poder determinar ni influir en aquestes vides. El que sí que pot fer són coses que no surten en aquests indicadors. Els ajuntaments fem moltes aportacions, algunes de directes i altres d’indirectes, que milloren les circumstàncies d’aquestes famílies. És fins on podem arribar. No podem actuar sobre les seves condicions laborals, però sí que podem millorar altres temes relacionats amb el lleure i les polítiques socials. I això no es quantifica dins de la seva renda.

Posi’ns algun exemple.
Ara estem treballant en un projecte a Sant Ildefons. Dividirem el barri en cinc o sis zones, i a cadascuna hi tindrem un veí que ens donarà totes les alertes que hi hagi en matèria social. Serà una persona que visqui al mateix barri, que estigui a l’atur i a la qual se li farà una formació per aportar-li unes certes qualitats tècniques.

Hi ha data per a la posada en marxa d’aquest projecte?
Encara no. Hi estem treballant per ajustar-lo al procediment administratiu.

La pandèmia ha afectat l’estabilitat de milers de veïns, i tot i que comença a remetre, els seus efectes són ben presents. Quines actuacions de govern han hagut d’ajornar a causa de la covid?
Aquest ha estat el mandat de les incerteses. Vivim una situació complicada. El món local és el que s’ha mostrat més proper i més útil, i el que ha donat més seguretat. Però tothom ha ajornat les seves iniciatives. Jo vull arribar al maig del 2023 amb moltes coses enfocades, algunes d’acabades i altres que només començar el nou mandat es puguin posar en marxa ràpidament. Hem de pensar en una ciutat que funcioni amb activitats socials, culturals i lúdiques des de les 9 del matí fins a les 8 de la tarda. Això és el que volíem fer, i això és el que farem, perquè Cornellà està preparada per donar tots aquests espais comunitaris.

“Hi ha Balmón per a estona”, va dir Salvador Illa a mitjans de març després que vostè confirmés que es tornarà a presentar a l’alcaldia l’any vinent. Es veu amb forces per reeditar la majoria absoluta?
El més important per a un candidat és tenir un projecte i sentir-se segur d’un mateix. Cornellà s’ha transformat. Tota la meva trajectòria com a alcalde ha estat gestionant crisis. No he tingut cap període d’estabilitat tranquil·la, com pensava que seria el mandat actual. Amb tot, l’important no és si reeditarem o no la majoria absoluta. És més important tenir a la ciutat una majoria absoluta d’aliances que va més enllà de la teva pròpia força política. I aquesta sí que la continuem tenint. Com a ciutat.

“Balmón, la ciudad no es tuya”, diu una pintada en un carrer.
Em fa gràcia. És evident [riu]. La ciutat és de tots. Jo el que intento és gestionar aquest “tots”. I crec que funciona prou bé, perquè el que hem buscat és sumar. Integrar. Després això tindrà una reproducció en les eleccions municipals del 2023? No ho sé. El que sí que sé és que jo he intentat protegir sempre la societat civil més activa d’aquesta ciutat, però també la menys activa. Perquè això és una bona suma d’una comunitat que pot tirar endavant. Jo vull poder-me sentir útil per a la meva ciutat. I això és el que pretenc. Perquè ara ens ve una època molt dura.

Llegeix la part completa d’aquesta entrevista centrada en l’àmbit metropolità al diari Línia.