Edificis Cornellà

Cornellà és la ciutat més poblada de la comarca. Foto: Línia Cornellà

Cornellà és la ciutat del Baix Llobregat amb la renda disponible per contribuent més baixa. Segons un informe que publica l’Observatori del Consell Comarcal amb dades de l’Agència Tributària, la renda mitjana per cada persona que fa la declaració a la ciutat és de 20.053 euros, per sota de la mitjana del Baix ­–que és de 23.518 euros– i de Catalunya –de 23.513 euros–. Una xifra que contrasta amb la de municipis propers com Esplugues –25.514 euros– o Sant Just –amb 41.598 euros, de nou la més alta de la comarca–.

No obstant això, Alba Lanau, investigadora del Centre d’Estudis Demogràfics, treu rellevància a aquesta dada i proposa veure les xifres en perspectiva. En una conversa amb Línia Cornellà, Lanau indica que li preocupa més “l’elevada concentració” de rendes de menys de 6.000 euros, que a Cornellà representen el 22,2% del total, la xifra més alta de tota la comarca. “Hi ha fragments de població amb rendes molt baixes que segurament tindran dificultats per cobrir les necessitats bàsiques”, alerta la investigadora.

Per altra banda, i més enllà de titular, Lanau recorda que aquestes dades, tot i permetre obtenir un nivell de detall molt precís per analitzar la realitat local, no tenen en compte els ingressos que no es declaren, és a dir, l’economia submergida.

Qui també avisa sobre aquesta problemàtica és Pura Velarde, presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns i responsable de la Botiga Solidària, el banc d’aliments local. En aquest sentit, la líder veïnal explica que des de l’inici de la pandèmia han passat d’atendre 45 a 65 famílies al dia, que van a la botiga a buscar productes de primera necessitat i aliments. “Solen ser parelles joves amb infants i feines inestables o fora de l’òrbita legal”, assegura.

La pobresa infantil

Seguint amb aquesta línia, Lanau recorda que a Catalunya hi ha un autèntic problema de pobresa infantil. La Taula del Tercer Sector ja va avisar l’any passat que un de cada tres infants catalans viu en risc de pobresa. Tenint en compte que un de cada cinc cornellanencs declaren cobrar menys de 6.000 euros l’any, la situació a moltes llars de la ciutat és delicada. Tanmateix, Velarde indica que cada cas té les seves particularitats i que no es pot generalitzar. I és que s’han trobat amb casos de persones derivades per Serveis Socials a la Botiga Solidària procedents de zones de la ciutat més benestants.

Des de l’Ajuntament han expressat a Línia Cornellà que ells no poden intervenir en la planificació, i que és la Generalitat qui ha de dedicar esforços per pal·liar el problema. A més, recorden que la situació a la ciutat no és pas diferent de la resta de Catalunya, on el risc de pobresa ha crescut set punts els últims quatre anys.

Amb tot, tant Velarde com Lanau coincideixen en el fet que la pandèmia ha agreujat les desigualtats. Així ho indica l’últim baròmetre del Tercer Sector Social, que assenyala que més de la meitat de les entitats socials metropolitanes han hagut d’ampliar el seu radi d’actuació per fer front als efectes de la crisi.

El baròmetre també indica els diners que dediquen les administracions a les ONG. Pel que fa a Cornellà, l’Ajuntament és el quart de la metròpoli que més diners destina a entitats socials, amb 2,6 milions, per darrere de Barcelona -25 milions-, l’Hospitalet -5- i el Prat -3,4-.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram