Una imatge del passatge Busquets després de la riuada; a la dreta, monument en record de l’incident. Fotos: Arxiu personal de Luis Campo Vidal i Ajuntament
El 20 de setembre del 1971 va ser un d’aquells dies que no s’esborren fàcilment de la memòria dels veïns que el van viure. Una frase que és tot un clixé periodístic però que és del tot precisa per recordar una tragèdia com la de les esfereïdores inundacions que van patir els cornellanencs ara fa mig segle.
Però aquesta frase no la diem nosaltres. No és pas un recurs literari, és un fet. Ho certifica Luis Campo Vidal. Ell era un dels milers de veïns que van viure de primera mà com l’aigua irrompia a Almeda sense cap consideració. “És un dia que tinc molt present encara, va ser impactant”, reconeix a Línia Cornellà. I no és per a menys. Campo Vidal recorda com un riu, el Llobregat, que normalment tenia un cabal de 12 metres cúbics d’aigua per segon, va passar a tenir-ne un de 3.080 a les set de la tarda d’aquell fatídic dia de pluges torrencials.
Al nord de la comarca van començar a patir els estralls del riu desbordat a partir del migdia. A dos quarts de nou del vespre l’aigua ja entrava, inexorablement, per Riera. I cap a dos quarts de 10 de la nit, Campo Vidal va veure venir l’aigua de cara. “Érem al carrer i tot i que vam sortir corrent, en dos minuts ja m’arribava a la cintura”, recorda el cineasta, encara impactat.
La velocitat de la inundació va ser inusitada. En alguns carrers els torrents d’aigua van assolir els 80 kilòmetres per hora, arrossegant mobiliari i cotxes que encallaven a les cases com vaixells a la deriva. Ramon Rull ho va deixar per escrit en el seu cèlebre La memòria del fang, un llibre indispensable per conèixer uns fets que, sortosament, no van costar la vida a ningú. Això sí, prop de 20.000 veïns es van veure directament afectats.
Abandonats
En alguns punts de la ciutat l’aigua va arribar als dos metres d’alçada, fet pel qual moltes famílies van haver de refugiar-se als pisos de dalt. “Hi havia gent a les teulades fent fogueres per avisar que eren allà”, rememora Campo Vidal. Les autoritats van fallar la gent de Cornellà, que va rebre una ajuda escassa i tardana que només es va accelerar quan els veïns, enfurismats, van marxar cap a l’Ajuntament –protegit per la policia– reclamant solucions. Les inundacions, això sí, van sembrar, a més de desolació, un germen de solidaritat que explica l’auge de l’associacionisme.
“La gent feia fogueres a les teulades per avisar que eren allà”, explica Luis Campo Vidal
Han passat 50 anys, però la fúria del Llobregat no s’oblida fàcilment. L’Avenç, en col·laboració amb el consistori, ha inaugurat un monument davant de la biblioteca Marta Mata que mostra l’alçada que han assolit aquesta i altres riuades, i ha posat a l’abast una mostra fotogràfica.
Una lliçó no apresa?
Sigui com sigui, hi ha qui avisa que els humans no n’aprenem mai. I és que a l’horitzó s’albira el pla urbanístic de Ribera-Salines, que pretén edificar 2.500 pisos, equipaments i una nova estació del Carrilet a la considerada com la darrera zona agrícola de la ciutat, encaixada entre el límit de Sant Joan Despí i Riera.
La plataforma Ribera-Salines fa mesos que treballa per informar la ciutadania sobre un projecte urbanístic que considera contraproduent. Entre altres, perquè allò és una zona inundable. Així ho destaca a aquesta publicació Xavier Dengra, doctorant d’enginyeria ambiental i membre de la plataforma. També es pot constatar fàcilment consultant el visor online de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el qual indica que aquest terreny és inundable en períodes de 500 anys –és a dir, el temps probable durant el qual poden haver-hi negaments–. “La zona de Ribera-Salines serveix de barrera natural a les inundacions perquè és un espai esponjable”, avisa Dengra.
El cert és que el projecte urbanístic reconeix els problemes d’inundabilitat i hi preveu una “zona verda i de protecció” de 114.000 metres quadrats. Ara bé, els experts consultats avisen que el canvi climàtic provocarà pluges “més concentrades i intenses” que poden deixar obsoletes les previsions de qualsevol pla urbà. Així ho alerta Glòria Furdada, professora de Geologia a la Universitat de Barcelona (UB) i investigadora de RISKNAT. Hi coincideix Narcís Prat, catedràtic emèrit d’Ecologia a la UB, que diu que el canvi climàtic ha augmentat les probabilitats de forts aiguats mai abans vistos.
Línia Cornellà s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament per conèixer més a fons les mesures contra riuades previstes al Ribera-Salines, però s’han remès a una intervenció del tinent d’alcaldia Antonio Martínez a TV3 defensant el pla com una solució a la manca d’habitatge protegit.
