Fa uns dies, a la secció local d’Òmnium Cultural, es presentava el Pacte Local pel Dret a Decidir i la sorpresa saltava quan es coneixia la persona que el presidirà, Maite Arqué, alcaldessa de Badalona del 1999 al 2008 i fundadora del Partit dels Socialistes de Catalunya. Alguns es preguntaven, què fa la Maite? Cap on va? He de dir que qui això es pregunta hauria de conèixer millor la trajectòria vital i política de la Maite Arqué i la història del socialisme català.
Maite va ser fundadora de l’Associació de Veïns del Centre, integrant de la junta de l’escola Artur Martorell, llavors a la xarxa del CEPEC, que lluitava per una escola pública catalana i en la que van establir l’anomenada quota equitativa, que era, ni més ni menys, una aportació econòmica a l’escola amb barems socials. Després va representar els socialistes badalonins a l’Assemblea de Catalunya, formant part de la taula de sanitat, i finalment va esdevenir regidora de l’Ajuntament a l’any 1979 i, com s’ha dit, vint anys després, alcaldessa de la ciutat.
El socialisme català, mitjançant el Moviment Socialista de Catalunya (MSC), va estar present des de primera hora als moviments antifranquistes de l’esquerra catalanista i va constituir, amb altres forces socials i polítiques, l’Assemblea de Catalunya, propugnant el dret d’autodeterminació de Catalunya i, amb posterioritat, la reclamació tan coneguda de “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”. Aquesta etapa va finalitzar amb la tornada del President Tarradellas de l’exili, el restabliment de la Generalitat provisional i finalment l’aprovació de l’Estatut del 1979.
A la primera legislatura els socialistes vam tenir un paper cabdal en el model lingüístic català. Com assenyalava un diari d’àmbit nacional en la seva notícia sobre els 30 anys de la Llei de Normalització Lingüística: “Va ser el PSC el que va plantejar l’anomenada xarxa única escolar que es va acabar implantant i que es contraposa a la doble xarxa diferenciada en funció de l’idioma, aplicada al País Valencià i al País Basc, que era la que d’entrada defensaven tant el partit del govern com ERC i els centristes de CC-UCD.” La Marta Mata i la Maria Aurèlia Campmany van ser fonamentals en aquests moments.
Els anys dels governs Pujol a Catalunya coincideixen amb una presència molt important dels socialistes al capdavant dels ajuntaments catalans on esmercem esforços en dotar dels serveis públics necessaris (propis o en col·laboració amb la Generalitat) i en cohesionar cada poble o ciutat, estant molt amatent a què no es produís cap escletxa social.
Amb l’arribada de Pasqual Maragall a la presidència de la Generalitat es posa en marxa l’actualització de l’Estatut de Catalunya que, després d’episodis més o menys rocambolescos ja coneguts, s’acabaria aprovant al Parlament de Catalunya, a les Corts Generals i en referèndum pels ciutadans catalans l’any 2006. Cal recordar la reacció furibunda del PP que demanava una consulta per a tota Espanya i que posteriorment el va impugnar al Tribunal Constitucional (TC).
La Sentencia del TC del 2010 va significar un cop de porta a l’encaix de Catalunya a Espanya i ha generat una desafecció d’una part important de la ciutadania tant a la pertinença a l’estat espanyol, com als partits polítics i, especialment, als que han estat protagonistes centrals des de la transició.
La manifestació de l’11S del 2012, així com la Via Catalana d’enguany, han significat la pujada d’un sentiment independentista com a eix vertebrador de la resposta d’una part molt significativa dels ciutadans de Catalunya a les relacions amb l’estat espanyol. Tanmateix, dins d’aquest moviment també es troba la manifestació d’una queixa per la crisi social, econòmica i política d’Espanya i de Catalunya. La ciutadania demana un canvi i és responsabilitat dels partits abanderar-lo. I aquest canvi ha de passar inexorablement per la consulta a la ciutadania. Si a la transició es va votar la llei per a la reforma política de 1977, la Constitució del 1978 i l’Estatut del 1979, és a dir, un nou bloc de legalitat, ara cal votar sobre la forma de l’autogovern català, dins o fora de l’estat espanyol. I si és a dins, si volem que sigui com fins ara o en un model federal o confederal.
És per això que el PSC ha apostat clarament pel dret a decidir. Hem de ser, com ho hem estat sempre, un partit agent del canvi polític i cohesionador de la nostra societat catalana. Cal continuar sumant a la construcció del futur de Catalunya a ciutadans de cultures i orígens diferents però amb un futur en comú. Com ha estat sempre Catalunya. I que Maite Arqué encapçali aquesta proposta de Pacte és una garantia perquè certs sectors de la societat badalonina se sentin implicats i protagonistes d’un canvi a Catalunya que Badalona vol i pot liderar.
Per Josep Duran
Regidor PSC Badalona
