La Fundéu, fundació promoguda per la Real Academia Española, va anunciar que el terme polarització és el que millor defineix el món el 2023. Si llegim les portades dels diaris aquests dies, aviat constatem la divisió d’opinions entre els que culpen Israel de l’origen de l’actual guerra a Gaza i els que acusen els palestins, en general, o el moviment extremista islamista Hamàs, en particular, d’haver desencadenat el conflicte. Als Estats Units, aquest any, previsiblement, tornaran a enfrontar-se a les urnes el demòcrata Biden i l’autòcrata Trump. A Madrid, la nit de Cap d’Any, a la seu del PSOE del carrer Ferraz, un grup de persones va colpejar un ninot que representava Pedro Sánchez mentre cridava “hay que acabar con él”. Malgrat tot, és polarització el terme que millor defineix el món el 2023?
A jutjar pel que diuen els mitjans, pel que representen els polítics i pel que s’ensuma a Twitter (ara X), definitivament, sí. Però hi ha món més enllà de les esferes mediàtiques, polítiques i digitals. El 2023 també ha estat l’any en què ha augmentat la solidaritat. A casa nostra, per posar un exemple, el tradicional dinar de Nadal de Sant Egidi ha recuperat la xifra de menús prèvia a la pandèmia: el passat 25 de desembre van servir-ne més de 2.500 a persones amb pocs recursos, sense llar, ancians i refugiats. El 2023 també ha estat l’any en què s’han recuperat les bones xifres de donació i trasplantament d’òrgans a Catalunya, amb increments del 36,3% i del 30,0%, respectivament, segons reflecteixen les dades de l’Organització Catalana de Trasplantaments.
Si bé és cert que ‘polarització’ és representativa per il·lustrar algunes esferes, també ho és que deixa fora bona part de la realitat
La vida ha tornat a allargar-se aquest 2023, segons les Nacions Unides. Després d’un parèntesi per culpa de la pandèmia, l’esperança de vida mundial ha tornat a créixer fins als 73 anys, 12 més que el 1980. La covid ha desaparegut de la llista de les deu malalties més freqüents a Espanya aquest 2023, segons l’INE. Havia estat la principal causa de mort en el període gener-juny del 2020, 2021 i 2022, però enguany ha reculat. El 2023 també ha estat l’any en què més persones diuen que les seves ciutats són segures per a les persones homosexuals, en què els permisos de paternitat es van allargar a Espanya i en què la selecció femenina de futbol espanyola va guanyar un Mundial i va donar una lliçó al món.
Els mitjans de comunicació emparaulen el món, i el terme polarització ha estat un dels més utilitzats per explicar el 2023. De fet, la Fundéu argumenta que un dels motius pel qual l’ha triat és per la seva elevada presència mediàtica. Si bé és cert que és representativa per il·lustrar algunes esferes, també ho és que deixa fora bona part de la realitat. Aquest 2024 hi haurà eleccions en 74 països i milers de milions de persones d’arreu aniran a votar. Segurament ho faran des de la por i la desconfiança, perquè fa temps que la incertesa i la inseguretat envers les institucions configuren la mirada hegemònica. Seria bo que el 2024 oferís una mirada més generosa de la realitat. Ens hi juguem molt.
