Em costa entendre per què no s’agafa el millor de les dues preguntes plantejades per a la consulta. La claredat d’una única pregunta, i la clarificació de les tres opcions de resposta. I més, quan per saber si alguna de les opcions ha tret la meitat més una de les paperetes vàlides, res té a veure amb el nombre de preguntes.

Es podria fer amb una única pregunta clara, i les tres opcions de resposta. L’autonòmica, la federal i la independentista. Sabent que les dues primeres cedeixen les decisions a la voluntat majoritària de tota Espanya. I quedant en la tercera, el poder de decidir, en les nostres mans i en la capacitat negociadora per entrar als diferents organismes dels quals volguéssim formar part, i que al mateix temps, ens admetessin i ens volguessin reconèixer com a país independent.

Que tot està per fer i res és impossible. L’exclusió dels vots en blanc és una consideració personal, i és una qüestió a deliberar. Per a mi, si se’ls inclou, es desvirtua el sentit del seu vot de cedir la decisió en mans de la majoria. Perquè si se’ls inclou, a qui més perjudica és a l’opció més votada, pel fet de dificultar poder aconseguir la meitat més un dels vots.

per Octavi Despuig

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram