Artur Mas ha demanat als empresaris catalans que no es deslliguin de la política i penso que és una forma subtil de demanar-los que no es posin en contra del procés, que és el que ja han fet alguns com José Manuel Lara (Grupo Planeta) i Josep Lluís Bonet (Freixenet). És normal que la CEOE prengui posició respecte a la possible independència de Catalunya i faci declaracions en contra, especulant que seria desastrós per a Catalunya. Fins aquí res a dir, cadascú pot dir el que li sembli. Però el que és increïble és fer afirmacions amb uns supòsits que no tenen cap base.
El senyor Rosell diu: “La majoria de catalans no vol marxar d’Espanya” i es queda tan ample! Però com es pot prendre la part pel tot? És ben provable que una part de catalans vulguin continuar a Espanya, però dir la majoria, com ho sap? Està donant suport, sense voler, al fet que es faci d’una vegada la consulta i així hi haurà una resposta sense cap mena de dubte. A hores d’ara és inútil preguntar als banquers i empresaris catalans quina és la seva posició, estan lligats de mans i peus, amb l’espasa de Dàmocles penjant sobre els seus caps per la por al boicot espanyol als seus productes i serveis. La pregunta s’ha de fer l’endemà de la consulta. Si guanya el sí, ens podem imaginar quina serà la resposta: “S’ha de respectar la voluntat majoritària dels ciutadans de Catalunya, ens posem ara mateix al servei d’aquest poble, per la millora i prosperitat del país (i dels nostres negocis)”. Temps al temps.
