Fa un any i mig, arrel de l’ofensiva legal que plantejà la SGAE en relació al cànon que volia imposar en el preu dels CD i DVD, de les taxes als establiments públics per la sintonització d’emissores de ràdio o canals de televisió amb l’argument de “protegir” els drets intel·lectuals dels autors i editors, vaig adreçar un escrit als mitjans de difusió on manifestava la meva sorpresa i indignació. Com afirmava i demostrava en el meu escrit, sóc l’autor de l’obra de teatre Crònica d’una esperança, adaptació en català de la novel·la El Diari d’Anne Frank. Aquest treball literari s’enregistrà en el “Registre de la Propietat Intel·lectual” i en la mateixa SGAE el juny de 1985. Doncs bé: tinc constància de 28 representacions de la mateixa que es feren al llarg del temps. Tinc constància també que els diferents grups de teatre aficionat que l’han representada han abonat a l’SGAE l’equivalent a 60 € per representació (1.680 € en total). Ara bé: en cap moment l’SGAE m’ha fet cap ingrés ni total ni parcial d’aquesta quantitat. Per fi, ja sé on han anat a parar aquests diners que em corresponen per dret i per llei. I si sumen les petites quantitats de desenes de milers de “petits autors” que, com jo, mai no hagin rebut els beneficis del seu treball, es pot arribar perfectament a aquests 400 milions d’euros desapareguts? Prou sabem que no. Em vaig plantejar fa uns anys procedir a la denúncia per iniciar un procés legal. M’ho desaconsellaren: l’SGAE presenta sempre recursos contra les sentències que li són desfavorables. És un procés que pot durar entre 2 i 6 anys i que representaria una despesa molt superior al deute. I mai rebré allò meu. Lamentable.
Rafael Aguilar
Barcelona
