Som en un moment històricament molt important. Potser el més important, nacionalment parlant, dels darrers tres-cents anys. Avui, després de molta batalla (sortosament sempre dialèctica) som a les portes d’un referèndum que ens pot dur a la independència del nostre país. O, millor dit, d’una part del nostre país.
”Després de molta batalla”, diem. I és que cal remarcar-la perquè ha existit. I ha estat molt dura. I molt esgotadora, especialment per a alguns. Conèixer la trajectòria de l’autor del llibre que em proposo de ressenyar ara, m’obliga a fer-ne esment aquí. Perquè sí, perquè és així: David Vila i Ros és i ha estat un dels que s’hi ha deixat la pell de valent, fent pedagogia de l’independentisme. Ho ha fet des de la CAL, des d’Òmnium, des de Tallers per la Llengua, des dels seus llibres o des dels seus articles. Contínuament. Inesgotablement. I ara ha arribat el moment clau. Avui som a les portes (any amunt, any avall) d’un referèndum on, per primer cop a la nostra història, pot guanyar el “sí”. I bé, en aquest moment clau, torna a sortir a la palestra en David Vila i Ros.
I ho fa com és propi -em perdonaran el col·loquialisme- d’un “tiu llest”. Llest com llesta és, sense anar més lluny, la Isona Passola, que, com saben, està preparant una pel·lícula per explicar els avantatges de la independència als qui en dubten. I és que Vila i Passola tenen un mateix objectiu: convèncer els indecisos. I això, per què? Doncs perquè tots dos saben que la clau de volta de tot plegat la tenen ara aquestes persones. Que la balança, quan hi hagi el referèndum, es decantarà cap a un costat o cap a l’altre gràcies a aquesta massa social que, perquè ens entenguem, no té penjada l’estelada al balcó.
El llibre és un intent ben reeixit d’explicar els avantatges de la independència a aquells que, sense tenir-hi cap animadversió especial, no ho acaben de “veure clar”. I doncs, què els explica, l’autor? Doncs la veritat sobre els diferents temes que poden preocupar els actuals indecisos. Els diu, per exemple, que ser d’origen espanyol i sentir-se’n també no és cap impediment per ser independentista i que la communitat internacional i fins i tot Espanya hauran de reconèixer el nou Estat català.
Per Sandra Balagué
