En l’anomenat argot periodístic es fa servir l’expressió de “cortina de fum” perque materialment una cortina de fum és aquella que amaga el que hi ha al darrera, singularment doncs, els mitjans de comunicació expliquem als lectors o oients el què passa, i a vegades els partits polítics, institucions publiques i privades, empreses, etzètera, fan una roda de premsa per a informar d’ una cosa que a ells els interessa per tapar allò que realment és important per a la gent.
El Partit Popular en aquest any que acaba de complir al capdavant del govern de l’Estat n’ha utilitzat moltes de cortines de fum per tal de tapar la desastrossa gestió de la crisi econòmica que està fent i el frau electoral que suposa haver guanyat les eleccions el novembre de 2011 quan va dir que crearien ocupació i no tocarien els impostos. Ho justifiquen dient que ha estat per imposició de la troika europea, el Fons Monetari Internacional i el sumsumcorda, com ha justificat Mariano Rajoy als diputats i senadors espanyols aquests dies en ocasió de l’efemèride del primer aniversari del seu triomf electoral.
El setmanari alemany, Der Spiegel ens acaba d’explicar l’última “barrabassada” dels ministres Montoro i De Guindos, que, per tal d’evitar el rescat de l’Unió Europea, han fet servir el fons de reserva de la Seguretat Social i comprat deute espanyol.
Aquesta cortina l’han utilitzat per no dir-nos la veritat sobre la reserva de la Seguretat Social que anava minvant segons la nota de premsa oficial i que havia de servir per anar pagant les prestacions de l’estat del benestar espanyol.
L’altra gran cortina del Partit Popular els l’ha proporcionem els catalans amb les nostres ànsies independentistes ja que el Gobierno de España ho fa servir per alimentar la fera de l’anticatalanisme i no explicar, per exemple, que polítics del PP han ensorrat Bankia, BanCaja, Cam, Caixa Galícia… en fí, allí on han governat ara mateix no hi ha res que s’aguanti.
La capital de l’estat, Madrid, ja fa temps que està en concurs de creditors i ha reclamat de Catalunya que la vagi a salvar, per això el successor del delinqüent Díaz Ferran a la CEOE és català. Des de fa molts anys el principal executiu de Repsol també ho és així com el president de la companyía aèria més sòlida de l’estat, Vueling i els dos grups financers catalans La Caixa i Banc Sabadell van fent feina arreu d’Espanya amb la ditxosa “reestructuració bancària” comprant Banco de Valencia, la Cam i totes les restes del naufragi financer espanyol…
Entenen ara vostès, amables lectors, perquè el govern de l’estat està tan violent respecte a una petició de referèndum que a la Gran Bretanya no ha afectat el més mínim la City?
Doncs senzillament perque s’hi juguen “les mongetes” de la seva propia supervivència.
Per Jordi Olivella / Periodista
