Mercè Homs, regidora de Ciutat Vella, ens rep quan falten menys de dos mesos per a les eleccions municipals. Repassa l’actualitat més recent i els temes centrals que han marcat la legislatura i acaba parlant de com ho ha viscut personalment. “He intentat no perdre el fil de la meva vida quotidiana”, assegura.
Convertir Ciutat Vella en un lloc on es pugui viure. El 2011 deia que aquest era el seu principal objectiu. Creu que ho ha aconseguit?
Crec que hem millorat molt en la tasca de vetllar per la vida quotidiana a tots els barris. Jo sempre dic que sóc la regidora dels veïns i veïnes, perquè m’he dedicat principalment a ells. Hem impulsat una atenció molt especialitzada i específica de cara als veïns i veïnes per conservar l’ànima i l’esperit dels barris. I entenc que ho hem aconseguit en bona mesura. Sempre es deia que la gent de Ciutat Vella marxava del districte. Doncs bé, les xifres de població han augmentat al llarg d’aquests quatre anys. Crec que això ja diu molt.
Està satisfeta, per tant, d’aquests quatre anys al capdavant del Districte.
Molt. En aquests quatre anys hem encetat 10 plans nous de districte i hem treballat d’una manera molt transversal. Hem actuat a la Rambla, hem fet un pla de soroll, hem lluitat contra l’incivisme, hem potenciat la neteja, hem millorat molt la seguretat, hem fet política d’habitatge i d’educació… I tot amb un mateix objectiu: garantir la qualitat de vida dels veïns i veïnes.
Si pogués tornar enrere, faria alguna cosa diferent?
[Pensa]. Bé, segur. Això sempre passa. Però així, a grans trets, sincerament no. Potser he pecat de ser massa propera, o almenys això em diuen. Ara bé, quan ha calgut dir que una cosa no es podia fer, ho he dit. Ja sabia que això em podia jugar en contra, però he preferit no crear mai falses expectatives encara que dir la veritat m’hagi comportat rebre segurament més crítiques.
Li queda alguna ‘espina’ després d’aquests anys?
Queda un tema pendent, sí. No perquè no l’hàgim treballat, sinó perquè és una qüestió que mai no s’acaba: el soroll. Els indicadors ens diuen que hem millorat, però crec que encara hi hem de dedicar més esforços per anar-lo reduint.
Aquest mandat serà recordat, sobretot, per la modificació del Pla d’Usos del districte, que es va fer sense el consens de bona part de l’oposició i dels veïns…
Això del consens és una valoració subjectiva seva.
No em negarà que hi van haver entitats veïnals i partits de l’oposició que van criticar-lo fortament…
Però el vam aprovar, no? Per tant, vam tenir majoria.
Una cosa no treu l’altra.
Però vam tenir majoria o no?
Això no li discuteixo.
Doncs per això vam poder aprovar la modificació.
Sigui com sigui, creu que era necessària?
I tant! Del tot. El nou Pla d’Usos restringeix i limita el que convé sense escanyar l’activitat econòmica. I després de tot plegat, els mals presagis respecte als establiments hotelers que predicaven els que hi estaven en contra no s’han complert. Els números canten per ells mateixos. L’únic que s’ha produït és un reagrupament de l’oferta, que ja es podia fer amb l’anterior Pla d’Usos.
Ara em dirà que també és una valoració subjectiva meva, però un altre dels projectes que ha generat força polèmica és la reforma del Port Vell. Hi ha entitats veïnals que ens segueixen dient que una marina de luxe no és el que necessitava la zona…
És que no és una marina de luxe: és la marina del Port Vell. Aquesta etiqueta li va posar un determinat partit polític i alguns l’utilitzen. Però crec que un mitjà de comunicació ha de ser transversal i ha d’anomenar les coses pel nom institucional.
Més enllà del nom, què en pensa de les crítiques a aquest projecte?
Que estan polititzades totalment i que no entenen d’on ve la Barceloneta, que era un barri industrial, no només pesquer. Tenia una trajectòria que es va perdre i el que ara pretén la reforma del Port Vell és recuperar tota aquella formació i ocupació. I en això treballem, bàsicament.
Durant aquests anys també han treballat i actuat a la Rambla, vostè ho deia tot just començar.
Molt.
Han aprovat un nou Pla d’Usos, han fet canvis amb les estàtues, els floristes, els pintors, ara les façanes… Tot plegat ha servit per millorar el passeig?
Efectivament. No té res a veure com es pot passejar avui per la Rambla que com es podia fer fa quatre anys. Li posaré un exemple claríssim…
L’escolto.
Els trilers. Avui no en queda ni un. Com que ens acostumem molt ràpidament a les coses bones sembla que no tingui mèrit haver-ho aconseguit, però això ha estat un gran èxit d’aquest govern. Hem actuat tant a petita com a gran escala, però el debat sobre aquest passeig és recurrent.
Un altre debat recurrent en els últims mesos ha estat i és el del turisme, sobretot aquí a Ciutat Vella. S’ha fet tot el que es podia fer, des del Districte, per combatre els seus efectes negatius?
Que hem fet tot el que podíem fer, segur. Tot el que ha estat al nostre abast ho hem incorporat en aquest equilibri que citava anteriorment quan parlàvem del Pla d’Usos: el respecte per la qualitat de vida dels veïns sense estrangular l’activitat econòmica, que la necessitem. Per exemple, hem arribat a comprar un bloc de pisos al carrer Robador que s’havia de destinar a apartaments turístics i que l’hem retornat, via concurs, als veïns i veïnes a través de lloguers assequibles.
Parlant d’apartaments turístics, quina és la solució definitiva per a aquesta problemàtica?
Tant de bo la sabés! [Somriu]. El que sé és que no és un tema nou. Fa 7 anys aquest ja era el cavall de batalla del Districte i ara ha tornat al capdamunt de l’agenda mediàtica. Però si tot això ho haguéssim frenat quan tocava, segurament ara no hauríem tingut aquesta explosió.
De noves llicències a Ciutat Vella ja no se’n donen des de fa molts anys, però el problema té a veure, sobretot, amb els apartaments il·legals.
En aquest cas, des de sempre s’ha actuat sota denúncia i s’han elaborat llistes amb els veïns per fer-hi front. I així ho seguim fent. Inspeccionant, sense desistir, i llançant missatges que aquí no tot s’hi val. Però pel que fa als legals, no podem pretendre prohibir-los per se com demanen alguns. És una realitat que existeix a totes les grans ciutats i Barcelona no pot ser menys, perquè és una oferta complementària i atractiva. El que hem de fer és minimitzar-ne els efectes negatius.
Curar en lloc de prevenir?
Bé, si els creixements s’haguessin fet sabent el que podia passar, valorant-ne les conseqüències, potser tot seria diferent. I això no ve dels últims quatre anys, sinó de molt més enrere. Barcelona ha tingut, en el passat, un comportament de nou ric. Ens vam veure les orelles i potser vam voler créixer més ràpidament del compte.
Arribem tard, per tant.
Potser sí, però a mi m’agrada ser positiva. Sóc de les que sempre veuen el got mig ple. És evident que encara tenim molta feina per fer i que aquesta és complexa, però mirant enrere veig que hem fet molts avenços i això m’omple d’optimisme. Arribem tard o no, ho hem d’afrontar i així ho farem, com amb tota la resta de problemàtiques. I sempre amb la col·laboració dels veïns, escoltant-los i intentant buscar el consens.
No sempre ho ha aconseguit. De fet, ha hagut de viure algunes situacions complicades…
Suposo que es refereix a l’escrache.
Per exemple.
Personalment, i tret d’aquell dia, que hi havia gent que no em coneixia de res i que em va insultar d’una manera que ara no toleraria, no recordo situacions realment complicades. Sap per què?
Digui’m.
Perquè quan estàs segura que fas correctament les coses i que treballes tant com pots, que fas tot el que pots, estàs tranquil·la. Així m’ho vaig proposar al principi del mandat i així els ho deia sempre al meu equip: vull dormir tranquil·la.
Ho ha pogut fer?
Normalment sí. I no només això, sinó que he intentat no perdre el fil de la meva vida quotidiana. Sóc mare de tres fills i he intentat estar molt amb ells, per exemple. I crec que això és bàsic, perquè, si no, et vas distanciant de la realitat. És molt necessari no perdre mai de vista la vida del dia a dia. Al cap i a la fi, això és el que et fa ser persona i, de retruc, millor política.
