La ciutat creix en més de 40.000 habitants en els primers set mesos del 2023, un ritme més alt que els sis anys previs. Foto: Pixabay
Barcelona ha arribat als 1,7 milions d’empadronats per primera vegada des del 1990. En aquella època, Barcelona estava perdent habitants des que va tocar el sostre històric el 1979, amb 1.906.998 residents.
Segons dades del consistori, la població del municipi a 1 de gener del 2023 era de 1.660.435 persones i, entre aquell moment i l’1 d’agost, la xifra va pujar en 41.456 habitants. El nombre de residents a la capital catalana es va disparar durant els set primers mesos de l’any en més de 40.000 nous habitants, un ritme més alt de creixement que en els sis anys anteriors, en què l’augment poblacional va ser d’unes 35.000 persones.
Per barris
Per barris, l’increment de residents més gran de gener a agost de l’any passat va ser al Barri Gòtic, amb 2.789 veïns nous, un 11,4% més, que contribueixen als 27.249 empadronats. La Marina del Prat Vermell, un barri que està en plena conversió d’un entorn industrial a un de residencial, al districte de Sants-Montjuïc, és el segon que creix més (10,1%), seguit del Bon Pastor (9,3%), el Besòs i el Maresme (8,9%) i Porta, un dels 13 segments de Nou Barris (8,2%). En valors absoluts, el Gòtic també encapçala el rànquing, seguit de Sants (2.537 veïns nous), el Besòs i el Maresme (2.481), Porta (2.367) i el Fort Pienc (1.766).
Edats i nacionalitats dels nous empadronats
Prop de la meitat dels nous empadronats tenen entre 25 i 39 anys, i al voltant d’un 85% de nous residents són estrangers. De fet, per primer cop, les persones de nacionalitat estrangera ja conformen més d’una quarta part de la població barcelonina.
La nacionalitat més popular a la capital, a banda de l’espanyola, continua sent la italiana (49.371 empadronats), com ja fa anys que és tendència. Des del 2016, pràcticament s’ha duplicat el nombre de nacionals italians, ja que fa just vuit anys n’hi havia 26.993. La segona comunitat més gran és la colombiana, seguida de la pakistanesa, la xinesa, la peruana i la francesa.
Les nacionalitats russa i ucraïnesa també van a l’alça – concretament, entre el març del 2022, dies després que comencés la guerra entre els dos països, i l’agost del 2023. Si a principis del 2022 hi havia prop de 5.000 ucraïnesos, un any i mig n’eren 9.510, i la xifra no s’havia estabilitzat, sinó que continuava creixent. Pel que fa als russos, dels 7.554 de març del 2022, s’ha passat a 11.411 l’agost del 2023.
Les dades, però, també es poden mirar des del punt de vista del lloc de naixement, en lloc de la nacionalitat. En aquest sentit, Argentina és el país d’origen més popular, a banda d’Espanya, amb 45.568 persones –es tracta d’unes 4.500 persones més en els primers set mesos del 2023. La xifra duplica els empadronats del país sud-americà l’any 2017. Colòmbia, Perú, Veneçuela i el Pakistan són els llocs de naixement més freqüents després d’Argentina, amb augments de residents de més de 3.000 persones per país de gener a agost del 2023.
