Gala Pin, la nova regidora de Ciutat Vella, ens rep quan acaba de complir 100 dies al càrrec. Explica que a l’inici es va donar un any de marge per tenir per la mà el districte. Tres mesos després, queda clar que pocs li respectaran. La “Barcelona que es rebel·la” –en paraules seves– demana canvis i espera ser corresposta.
Com valora aquests primers tres mesos de feina al capdavant del Districte de Ciutat Vella?
Positivament. Per una banda, ens hem trobat amb uns tècnics municipals que coneixen bé el districte i se l’estimen i, per l’altra, hem anat descobrint entitats i veïns que es preocupen i tenen cura del seu entorn. Tot això s’ha de posar molt en valor. Però tenim clar que el districte té molts reptes damunt la taula. Si volem que la gent s’hi quedi a viure i que hi hagi un equilibri que ho faci possible, tenim molta feina a fer. I ja ens hi hem posat.
Vostè s’estrena en la política institucional i ha estat l’escollida per liderar un dels districtes més complexos, però que coneix bé. Com ho afronta?
Amb molta estima. Si no hi hagués aquesta estima pel territori no ho afrontaria amb tantes ganes. Dit això, sóc conscient de la responsabilitat que implica el càrrec. Ciutat Vella no només és un dels districtes més complexos: és el mirall de Barcelona cap enfora. Aquí hi ha una part de la població que fa molts anys que no se l’escolta i que té una forta pressió tant del mercat immobiliari com de determinats tipus de negoci. I ara cal transmetre que a Ciutat Vella hi haurà un lideratge públic i que aquí no es podrà fer el que es vulgui.
La pressió turística és el gran repte del districte. Vostè ho coneixia bé des del carrer. Com ho veu tot plegat ara des de la institució? S’ha trobat amb contradiccions?
[Pensa] Ara no sabria dir-te’n cap en concret. N’hi ha, evidentment. O més que contradiccions, sí que et trobes amb situacions que a nivell personal faries una cosa però que com a govern no pots fer. T’has d’adaptar al nou càrrec.
I ser capaç d’assumir crítiques d’aquells que abans eren companys de viatge. Penso en la Barceloneta diu Prou, que a principis de setembre va dir que estava “decebuda” amb el nou govern…
Nosaltres no vivim com un atac o com una crítica que cal evitar que la Barceloneta surti al carrer. Tot al contrari. Ens preocupa molt que hi hagi veïns que si detecten un problema no el manifestin. Pensem que és vital que siguin exigents per poder tenir una bona qualitat democràtica als barris i caminar cap a la solució dels problemes, en aquest cas els que deriven de la pressió turística. De fet, la majoria de mesures que hem impulsat al respecte les hem anat treballant amb ells.
Detalli-les.
Ara mateix estem impulsant una col·laboració amb Hisenda per detectar d’una manera més ràpida tant els pisos que són reincidents com els que acaben d’obrir i s’estan oferint de manera irregular. També estem desenvolupant un programa informàtic que ens permeti accedir a les dades dels apartaments turístics il·legals d’una manera molt més concreta i també senyalitzarem amb plaques els pisos amb llicència. Dit això, cal recordar que ja hem tirat endavant les multes a les plataformes digitals i la campanya d’informació als turistes i que hem donat la possibilitat als propietaris de convertir els pisos turístics il·legals en habitatges socials.
En aquest darrer cas, quants propietaris s’han acollit a aquesta proposta?
Aquesta valoració la farem al desembre. Però estic segura que hi haurà propietaris que s’hi hauran acollit. De fet, amb la mancança d’habitatge social que tenim, només aconseguir que un propietari s’hi aculli ja hauria de ser un èxit.
Canviant de tema, recentment van aturar el pla especial de la Rambla i van anunciar que obririen un procés participatiu per redissenyar-lo. Ho van fer perquè és un pla de CiU, més enllà d’altres raons?
No! Hi ha altres raons, és clar! [Somriu]. Molta part de la feina que es va fer en el mandat anterior per elaborar el pla especial s’ha de poder aprofitar perquè està molt ben feta. Ara bé, hi trobem algunes mancances. Per exemple, la diferència entre la Rambla de dia i la de nit. Hi ha una diferència d’usos abismal i hem de poder intervenir-hi com pertoca en cada cas. I també creiem que cal detectar aquells espais que poden ser estratègics i que poden tenir un ús ciutadà per propiciar que la recuperació de la Rambla per part dels veïns sigui possible.
Com la Foneria de Canons i el Teatre Principal, que vostè ja ha anunciat que vol comprar. En el cas del Principal, quant pot costar aquesta operació i com es finançarà?
Bé, de moment només hem fet uns primers contactes amb la propietat actual i és molt d’hora per parlar de xifres. Però es podria finançar amb una partida provinent dels 96 milions del superàvit de l’anterior govern.
La recuperació ciutadana de la Rambla la portaven al seu programa, com també “estudiar la derogació del Pla d’Usos de Ciutat Vella vigent”. El derogaran?
La idea és començar a revisar el Pla d’Usos a la primavera, un cop finalitzat el procés del PAD i del PAM. El que sí que ja estem estudiant és quines eines podrien acompanyar aquest pla perquè no es tracti només d’una mesura restrictiva, sinó que també puguem fomentar determinats tipus de comerç o d’activitat econòmica.
També li volia preguntar per la marina de luxe del Port Vell, a la qual vostè es va oposar fortament en els últims anys. En aquest cas, què es pot fer? Vostè volia un “port ciutadà”…
En aquest cas, evidentment tenim poques competències per intervenir-hi, però sí que creiem que amb el Port s’ha de poder negociar i que hem d’aconseguir que hi deixi d’haver la tanca que hi ha ara mateix. Em sembla una aberració que es tanqui l’accés de la ciutadania al mar quan no estem parlant d’un gran port comercial, sinó d’un port esportiu.
Parlant del Port, vostè també va ser notícia fa poc perquè va fer públic, via Twitter, que va rebutjar durant la primera reunió del consell d’administració de Port 2000 un sobre amb 300 euros a dins com a dieta. Què va sentir?
Em va sobtar, sincerament. Sé que és una pràctica legal, però més enllà de la discussió de dietes sí o dietes no, el fet de donar-les en efectiu dins d’un sobre encara sobta més en un context de desafecció política i de casos de corrupció que es van succeint. Em sembla poc elegant, per dir-ho d’alguna manera.
Potser aquesta seria una contradicció concreta que s’ha trobat.
No, perquè hi vaig renunciar, per descomptat. Però em va sorprendre, perquè nosaltres havíem dit per activa i per passiva durant la campanya que renunciaríem a les dietes.
I el top manta tampoc li n’ha causat cap, de contradicció? Quan va haver de recórrer a un fort desplegament policial al centre a finals d’estiu, per exemple? Ha estat el moment més complicat fins ara?
[Silenci] Potser de portes enfora sí, però de portes endins, amb la quantitat de gent que ve a vendre’t projectes que en realitat no acaben de ser el que et diuen, he tingut moments més complicats. Dit això, és evident que el top manta és un tema complex i que haurem de dedicar-hi esforços, però les solucions són a mitjà i llarg termini. I el ‘mentrestant’, que té a veure amb la gestió de l’espai públic, l’intentarem fer el millor possible.
Acabo preguntant-li pel procés sobiranista. Vostè va fer públic que va votar la CUP el 27S i va qualificar de “brutals” els crits d’independència quan el PP va treure la bandera espanyola per la Mercè. És independentista?
En realitat no gaire. En el cas de la bandera que em cita, vaig fer el tuit perquè em va sorprendre. Era una descripció del que vaig percebre. I en el cas del 27S, vaig votar la CUP, no tant per la seva aposta independentista, sinó per les persones que anaven a la llista, que conec des de fa molts anys i la trajectòria de les quals les avala.
Però va votar un partit nítidament independentista.
Sí. Però, repeteixo, per altres raons. Tot i això, en el context actual, miro la proposta independentista amb uns altres ulls, sobretot vist el bloqueig del govern espanyol, que crec que s’està comportant d’una manera deplorable. El que he defensat jo sempre és el dret a decidir. Però quan et neguen fins i tot aquest dret, et vénen ganes de marxar.
