Em trobo amb Itziar González a l’Hotel 1898 de la Rambla per parlar del projecte de transformació de l’avinguda més important de Barcelona. González reivindica que els barcelonins hem d’aprofitar més els hotels de la ciutat. En aquest s’hi respira història. D’estil neoclàssic, va ser projectat el 1880 per l’arquitecte Josep Oriol Mestres com a residència d’Antonio López y López, Marqués de Comillas. L’any 1929 es va convertir en la seu de la Companyia General de Tabacs de Filipines.
Centrant-nos en el present, i també en el futur, demano a González que m’expliqui bé el projecte que l’equip de kmZERO, del qual ella en forma part, ha preparat per transformar la Rambla. El repte és majúscul. Estem parlant d’una de les avingudes més visitades del món. D’ella, Josep Pla va dir que era “l’artèria cívica per excel·lència durant segles”.
“Els barcelonins han girat l’esquena a la Rambla o se’ls ha expulsat d’ella?”, pregunto a l’arquitecta i urbanista. “Bé, és que la Rambla no és ja qüestió només de barcelonins o no, sinó que és més universal”, respon. Sens dubte, la Rambla –González s’hi refereix sempre com les Rambles– transcendeix els barcelonins. Aquests “hi han perdut interès perquè la seva condició singular és la cultural i precisament el potencial cultural i cívic no està prou reforçat”, diu la que va ser regidora independent del PSC entre el 2007 i el 2010. Els socialistes la van fitxar pel seu coneixement del districte de Ciutat Vella –fa 30 anys que hi viu–, però la història, àmpliament explicada, no va acabar bé després que ella plantés cara a la corrupció. Ara, un cop entregat el projecte de la Rambla, se’n torna a París, on viu parcialment.
L’antropòleg i escriptor Adrià Pujol diu que la Rambla fa 40 anys que està saturada i que no la recuperarem.
El primer que hem de fer és rescatar-la del pessimisme.
Un pessimisme força barceloní, no? Això de renunciar a espais de la ciutat perquè considerem que els hem perdut…
Des d’abans dels 90 hem perdut espais importants de la ciutat. Des del moment que vam coquetejar amb la idea que érem una marca, des del moment d’iniciar l’estratègia de vendre i promoure una determinada imatge, vam començar a perdre una ciutat per a la vida per convertir-nos en una ciutat per als negocis i el consum ràpid i ociós.
La Rambla ha de deixar de ser un decorat.
Efectivament.
Proposeu un projecte on els veïns tornin a ser protagonistes. La idea va més enllà de la urbanització.
Ens basem en la certesa que en aquest espai tan emblemàtic li falta un element fonamental: els veïns. La gent que, no només hi passeja, sinó que realment hi viu. Ara és com si en un carrer li faltés el clavegueram o vegetació. És per això que proposem recuperar 5.000 habitatges que ja existeixen. Fem una proposta molt contundent contra la gentrificació i proposem mesures innovadores que necessiten una acció valenta dels polítics.
“En aquest espai tan emblemàtic falta un element fonamental: veïns que hi visquin”
Per transformar la Rambla, tant des del punt físic de la urbanització com del social perquè torni a tenir veïns –kmZERO els ha comptat i només n’hi ha una cinquantena (!)–, González va organitzar el projecte en quatre grups cooperatius temàtics: ‘Moviment’, ‘Cultura i Equipaments’, ‘Comunitat i Espai Públic’ i ‘Economia i Treball’. Mentre l’equip redactor del projecte anava treballant, es discutia amb la ciutadania. També es va fer un procés cooperatiu amb l’administració evitant les jerarquies. “Això és el que fa que tinguem una ‘Comunitat Rambla’ d’unes 500 persones que seran els garants que, si l’Ajuntament no tirés endavant les mesures que entre tots hem proposat, es reivindicarien”, detalla González.
PASSADÍS D’IKEA
L’arquitecta i urbanista també és veïna i activista. Per això focalitza molt el seu discurs en qüestions socials i polítiques i no tan d’urbanització. L’urbanisme, però, evidentment és un pilar del projecte i González reivindica la tasca que han fet les arquitectes Lola Domènech i Olga Tarrassó en tot allò que té a veure amb el disseny de l’espai públic.
“Des dels anys 70 les Rambles tenen un disseny en forma de tub. Et col·loca en una mena de passadís d’Ikea on has d’estar bàsicament comprant o entretingut amb coses que no són les importants”, retrata González. A partir d’aquest diagnòstic, la reforma que proposa kmZERO busca que “la gent no es fixi tant en el passadís central i torni a veure l’amplitud d’aquesta nau-saló”. Per aconseguir-ho, les voreres seran més amples per recuperar la visió de les façanes, només hi haurà dos carrils –un de pujada i un de baixada–, els escocells dels arbres seran més amples… En definitiva, afegeix González, “proposem tornar a viure les Rambles com un espai que va de banda a banda”. La idea, doncs, no és limitar la quantitat de gent.
Que a la Rambla sempre hi hagi gent ja és la gràcia.
És clar. Que sigui un lloc que acull molta gent no és el problema. El problema és què estan fent aquestes persones i quin retorn social per als veïns i veïnes dels barris adjacents tenen aquestes activitats.
Però la massificació no s’ha de combatre?
La massificació sí. M’agradaria que hi hagués menys vols que arribessin a Barcelona i menys transatlàntics perquè ara per ara són molt contaminants. No per les persones. Les ciutats que posen límits a les persones tenen un problema.
Per tant, el barceloní, el turista, qui sigui… Quina Rambla es trobarà?
D’entrada serà més llarga, arribarà fins al mar. També caminarà més segur, podrà tenir llocs d’estada sense haver de consumir. Gaudirà més dels arbres, percebrà més el valor arquitectònic dels edificis, tindrà uns accessos al Raval i al Gòtic més clars. Hi haurà tres espais majors, al costat d’edificis patrimonials, on es faran activitats culturals. Esperem que es pugui retrobar el contingut cultural.
Més cultura i menys negoci.
Sí. Volem un espai de cultura i ciutadà. Un aparador de les noves polítiques per a la millora de la qualitat urbana de les ciutats globals. Barcelona, ja que contínuament vol vendre coses, que vengui la passarel·la de la innovació social i econòmica de les Rambles. Ara, quan vas a les Rambles, t’assabentes que la ciutat s’està perdent per una excessiva mercantilització.
Tot plegat, a banda d’ambició, té un regust d’utopia i González ho reivindica. Parla de “projecte de radicalització democràtica”. El missatge polític és evident. S’hi reflecteix, clarament, la filosofia del projecte Parlament Ciutadà, del qual ella en forma part. “No es pot gestionar el carrer sense la fiscalització de la ciutadania”, avisa.
Seguint amb la utopia, la González més activista insisteix en el missatge: “El projecte té un punt de manifest utòpic. Ho vull dir perquè és el que surt de la gent. És ambiciós i utòpic perquè la gent exigeix això. El nostre document, que és a la xarxa, té 53 actuacions, algunes d’elles d’innovació i urbanisme radical. Ara és als despatxos. Això vol dir que allò que podria aturar la utopia seria una administració poruga”.
M’està dient que temen que el projecte, ara que ha arribat als despatxos municipals, als tècnics… Pugui quedar desvirtuat?
A l’administració hi ha una inèrcia a fer les coses segons ells creuen i no segons el que surt de la cooperació ciutadana.
Això cal canviar-ho?
Sí. La regidora Gala Pin ha fet possible el concurs i que kmZERO hagi fet la seva feina. Ara les propostes estan a cada departament i seguiran el seu curs… M’amoïna com la ciutadania podrà, a partir d’ara, seguir cooperant en la implementació de les mesures. Els tècnics interns comptaran amb la ciutadania? Donaran explicacions si, amb el poder que tenen, es fan canvis? Caldrà estar-ne pendent i per això és tan important el paper de la Comunitat Rambla que explicava abans.
Pel que està explicant, el projecte es podria fer d’una forma diferent de la que vostès han proposat.
Estem impacients per veure com es comença a implementar. Ens costa entendre que, ja que l’hem fet amb només sis mesos, no s’aprofiti el ritme i es posi fil a l’agulla amb urgència. Però ja se sap…
“A l’administració hi ha resistència al canvi quan les propostes arriben de la ciutadania”
La conversa amb González ha derivat cap a un debat interessant sobre l’administració pública. “Falta transparència”, diu l’arquitecta, que contrasta aquesta realitat que descriu amb el procés de cooperació que ha impulsat kmZERO. “El procés de cooperació ha servit per donar veu a tothom: hotelers, veïns, comerciants, entitats… He escoltat amb el mateix interès els empresaris d’aquest hotel on estem parlant que els veïns del meu carrer”.
S’havia dit, però, que el projecte no acaba de convèncer els empresaris, sobretot els de la restauració. Potser la utopia social que impregna el projecte de kmZERO no lliga amb la visió dels empresaris, que en aquest punt de la ciutat, com en molts altres, depenen en gran part del turisme. González també vol deixar molt clara aquesta qüestió. “Nosaltres no hem fet un projecte paranoic ni defensiu. Hem volgut solucionar efectes de la indústria del turisme sense límits, però en cap moment hem creat un discurs antiturístic”, diu. A banda, afegeix que amb el tema de les terrasses hi ha hagut un malentès: “Nosaltres no hem decidit sobre les terrasses, només les vam dibuixar. I al final, el projecte l’hem entregat sense dibuixar terrasses ni quioscos perquè ja està definit en un pla especial fet abans que el nostre projecte. Només hem imposat la qualitat democràtica del procés i sobre les terrasses els empresaris n’han de parlar amb els polítics”, argumenta González.
Parlem de polítics. Ara hi haurà eleccions que poden donar noves majories. Temeu que el projecte no tiri endavant?
La part física es farà sí o sí perquè hi ha força pressió d’Amics de la Rambla, que és una entitat que batalla des de fa molts anys per això i que està ben considerada per tots els partits polítics. El que no tinc clar és quina força tindrem les persones que també volem un canvi de model socioeconòmic, ja que això va de la mà d’una certa ideologia.
Segons qui governi, tot pot ser molt diferent.
No tant per això sinó perquè, per molt que et posis al punt més alt, moltes vegades et sents impotent. El que vull dir és que la diferència no depèn tant de qui mana, perquè de moment no he escoltat ni un sol partit polític parlant de transformació administrativa. Ningú parla de transparència i fiscalització.
Que és el que ajudaria a trencar aquests temors que estàs expressant…
Exacte. Ara mateix estic pendent del que es dirà a la campanya electoral perquè vull saber si podré fiscalitzar quin és el cens anual de veïns, quines condicions de lloguer tenen, quines llicències d’activitat hi ha previstes…
La conversa amb González s’acaba amb un breu passeig. Hem tocat qüestions que van molt més enllà d’una transformació urbanística, que per cert tindrà un cost de prop de 35 milions d’euros. “És una xifra baixa”, dic jo. “Sí. N’estem molt satisfets, i de fet a la regidora Gala Pin li va provocar molta alegria la nostra contenció. I el cost de les estratègies ha estat d’un milió i mig. És molt poquet”, diu González, que afegeix que el projecte hauria d’estar acabat d’aquí a sis anys.
Ara, doncs, caldrà veure qui s’acabarà imposant en el xoc de forces que es presumeix entre la utopia feta projecte urbanístic o el càlcul i la moderació de l’estructura administrativa. Potser les dues forces acabaran confluint o potser el calaix de les utopies tindrà un nou document que s’omplirà de pols. González, però, diu que una cosa la té clara, i és que cap alcaldable “es pot permetre el luxe de no rescatar la Rambla”.
Per intentar demostrar la importància del fet que el projecte tiri endavant, González avança que a finals de març s’organitzarà un acte, a diferents punts de la mateixa Rambla, per deixar clar que aquesta transformació necessita compromisos per tirar endavant. L’acte, com no pot ser d’una altra manera, tindrà un perfil cultural. I és que, recuperant i transformant una vella dita, el futur de la Rambla serà cultural o no serà.
