La consellera Ubasart i Carles Vallejo durant la roda de premsa. Foto: Generalitat
La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha anunciat aquest dilluns que el Govern s’ha personat com a acusació popular en el cas de les tortures que va patir Carles Vallejo a la comissaria de Via Laietana l’any 1970. “Ha arribat el moment d’obrir processos judicials que esclareixin els fets i estableixin la veritat jurídica. Seran processos reparatius per a la víctima i el conjunt de la societat”, ha afirmat en una roda de premsa a la seu del Memorial Democràtic, acompanyada del mateix Carles Vallejo. Irídia i Òmnium, impulsores de la querella, han valorat positivament que Justícia hagi decidit posicionar-se i han exigit a la jutgessa que admeti a tràmit la demanda.
Segons ha explicat la consellera, la Llei de memòria estatal dona cobertura a un moviment d’aquestes característiques atès que l’article 2.3 recorda que tota la normativa vigent, inclosa la Llei d’amnistia, s’interpretarà d’acord amb el dret internacional i els drets humans. “Volem que amb aquesta acció pionera a l’Estat, i en el nou marc que possibilita la Llei 20/2022, comencin a obrir-se processos judicials per esclarir la veritat jurídica dels crims del franquisme”, ha refermat.
Per la seva banda, Vallejo ha reivindicat que aquesta “no és una acció personal”, sinó que “pretén fer cultura democràtica”. Ha assegurat que es tracta d’una querella “documentada, rigorosa i amb fets probatoris” que té com a objectiu esdevenir un “element mobilitzador i pedagògic” que ajudi a evitar les involucions de l’extrema dreta. Vallejo també ha insistit que “seguirem lluitant perquè l’espai de Via Laietana sigui un centre de reinterpretació i un referent de la cultura democràtica d’ahir, avui i demà”.
Durant el franquisme Vallejo estava implicat en l’associacionisme juvenil i el Sindicat Democràtic d’Estudiants. Posteriorment, va formar part de les Joventuts Comunistes i del PSUC. L’any 1970 va ser detingut i torturat durant vint dies a la comissaria de Via Laietana i va estar reclòs a la presó Model durant sis mesos. L’any 1971 es va exiliar a França i a Itàlia des d’on va continuar la lluita sindical i antifranquista fins que va ser indultat el 1976. Llavors va tornar a Barcelona i va reingressar a l’empresa automobilística SEAT.
