El sistema capitalista necessita rodejar-se de societats de consum per tal de poder desenvolupar-se i créixer. Aquest model de societat basada en un consum constant deixa al seu pas un gran volum de residus i això obliga a reciclar i reutilitzar molts d’ells. Tenint en compte que la majoria dels càlculs apunten que cada habitant espanyol genera de mitjana al voltant d’un quilogram de brossa diàriament, si no s’apliquessin mesures de reciclatge els residus augmentarien de manera desproporcionada i sense fre. A tall d’exemple, només a la ciutat de Barcelona els seus ciutadans van generar 851.518 tones de residus entre l’1 de novembre de 2009 i el 31 d’octubre de 2010.
REPTE DEL SEGLE XXI
Gestionar els residus d’una manera més sostenible per al medi ambient és un dels grans reptes per a les societats del segle XXI, i ja fa uns anys que les ciutats han incorporat els diferents contenidors de reciclatge al seu paissatge.
En el cas de Barcelona, aquesta mesura es ve aplicant des de fa prop de vint anys, però l’any passat va rebre l’impuls definitiu amb la implantació d’una nova contracta de neteja i gestió de residus que ha nodrit tota la ciutat amb els cinc principals contenidors de què es composa el sistema de recollida selectiva; contenidor d’orgànica, de paper i cartró, d’envasos, de vidre i de rebuig. Aquest pas endavant en matèria de reciclatge ha de permetre aconseguir la fita de recollir el 55% del volum de brossa orgànica a partir de l’any 2012.
BALANÇ POSITIU
Complert el primer any amb aquest nou sistema de recollida, el balanç que realitza l’Ajuntament és molt positiu ja que la recollida selectiva a Barcelona ha augmentat un 17%. Malgrat aquest èxit, hi ha territoris de la ciutat que encara tenen un ampli marge de millora. Aquest és el cas de Ciutat Vella, que és el districte de la ciutat que presenta uns pitjors números en matèria de reciclatge. En concret, els contenidors de Ciutat Vella presenten un 29,43% de residus impropis, és a dir, que el 70,57% dels residus que es generen al districte es reciclen correctament. Aquestes xifres situen Ciutat Vella com el territori de la ciutat amb unes pitjors pràctiques de reciclatge, lluny dels districtes que encapçalen la llista; Nou Barris (14,10%), Sant Andreu (15,46%) i Horta-Guinardó (15,55%). A l’altra banda d’aquest llistat, a l’estela de Ciutat Vella, es troben Sarrià-Sant Gervasi (27,83%) i Sants-Montjuïc (27,22%).
Tots els barris de Ciutat Vella presenten un percentatge de residus impropis superiors al 20%, sent Sant Pere i Santa Caterina el que presenta unes millors xifres en matèria de reciclatge (24,67%), mentre que el Raval obté els pitjors resultats (31,68%).
TASCA PEDAGÒGICA
Realitzar aquest trànsit cap a unes bones pràctiques en matèria de reciclatge suposa que els ciutadans adoptin uns nous hàbits i prenguin consciència de la importància de gestionar correctament els residus que genera la societat. Amb aquest objectiu l’Ajuntament va preparar un grup d’educadors ambientals que han ofert informació personalitzada a un total de 308.612 llars de Barcelona, quasi la meitat de les existents a la ciutat.
