Ciutat Vella, on tot comença

Ciutat Vella és on tot comença, tant allò bo com allò dolent, i amb el temps s’acaba reproduint a tota Barcelona. Amb una població de 102.138 habitants, és un districte altament poblat i amb les rendes més baixes de la ciutat, però també amb notables desigualtats entre els seus barris.

Per tot plegat, Esquerra Republicana ens vam marcar a l’inici del mandat, l’any 2019, l’objectiu de revertir la situació a través d’un Pla Estratègic d’Acció Social per als propers cinc anys, que servís d’eix vertebrador de les polítiques socials al districte. Un pla que ha de ser treballat i consensuat per les entitats –en el sentit més ampli, tocant tots els sectors–, a més d’experts en la matèria, els tècnics de l’Ajuntament de Barcelona i els grups municipals que formem part del Consell de Districte.

Un pla, en definitiva, que havia de servir per analitzar i avaluar les polítiques socials de l’Ajuntament de Barcelona i com poder realitzar-les de manera eficaç i eficient a nivell més ‘micro’, des de Ciutat Vella, que és des d’on es disposa del coneixement i de l’expertesa del que passa en cada moment. Després, caldria recollir els perfils d’atenció més prioritaris i, eventualment, fer-hi accions concretes en un marge de cinc anys.

La proposta del nostre grup va ser rebutjada i les conseqüències d’això no han estat negatives i prou, com ja esperàvem des d’ERC: molt més que això, perquè ha arribat el que ningú esperava, la pandèmia, i la conseqüent parada total de la font d’ingressos de la major part de població del districte, el turisme.

Les conseqüències són que continuem amb els mals endèmics i aguditzats del districte. D’una banda, tenim el nombre més elevat de desnonaments per impagament de lloguer, amb un gran nombre de pisos turístics, legals i il·legals, i amb els fons voltors esperant l’oportunitat de comprar més edificis. Aquests pisos queden buits durant anys fins a ser finalment ocupats, molts cops per a fins delinqüencials. I així arribem a una de les problemàtiques que més pateixen als veïns: els narcopisos. D’altra banda, tenim l’atur més alt de la ciutat, en un districte molt centrat en el turisme. Ara que els viatgers tornen, només ens queda veure com no s’ha fet res per canviar aquest model i com el mercat laboral és encara més precari. Altres problemes: la falta de descans dels veïns i veïnes, la brutícia dels nostres barris, el comerç de proximitat que s’està perdent per la manca de veïnat estable, els usos excloents dels espais públics del districte (caracteritzats per un gran incivisme), la manca d’oportunitats per als nens i nenes del districte, ja que Ciutat Vella té el major índex de fracàs escolar i abandonament de Barcelona…

La llista de problemes i reptes és llarga i demana urgència, per això proposàvem un pla integral que englobés tot això des d’un vessant social, incloent-hi tots els agents, perquè només d’aquesta manera podríem fer front a les problemàtiques ja vigents l’any 2019, que el 2020 han explosionat amb la pandèmia, i que el 2021 continuem arrossegant completament. Si el govern municipal hagués acceptat el pla estratègic a l’inici del mandat, ens hauríem enfrontat a la Covid d’una altra manera, però això no ha estat possible.

Malgrat tot, des d’ERC no estem disposats a defallir. Ben al contrari, treballem cada dia per posar Ciutat Vella al lloc que es mereix. Volem que el nostre districte sigui capaç de guanyar-se una nova oportunitat i, per aconseguir-ho, caldrà fer una diagnosi profunda de la nostra situació, tant pel que fa a reptes com a la nostra potencialitat.

Les republicanes i republicans del districte tenim clar que cal apuntar a molts àmbits. D’una banda, enfortir els eixos naturals de pas del districte i, d’aquesta manera, millorar la comunicació entre barris, cosa que afavorirà el comerç i la sensació de seguretat del veïnat. Caldrà també aprofitar els equipaments culturals del districte, que són molts i molt destacats a la ciutat, perquè es reflecteixin en la vida dels barris. En aquest sentit, vam acordar al pressupost municipal que es garantís la restauració de l’Hivernacle, la creació d’un espai jove a l’edifici històric de Can 60 i la inversió a la Casa dels Entremesos de cultura popular. La diversitat cultural és també un dels grans motors del districte i cal aprofitar-la, teixint una gestió correcta des del vessat comunitari, escolar i de salut. A més, caldrà cercar la col·laboració municipal en la renovació del parc d’habitatges, per evitar de totes totes que més veïns se’n vagin del districte. Lligat amb això, caldrà fer front a les molèsties que acaba comportant el turisme massiu i massificat.

Des d’Esquerra Republicana, estem preparats per afrontar el repte de governar. Cosa que, lamentablement, ara per ara no veiem en Ada Colau i Jaume Collboni, que considerem que han abandonat el districte de Ciutat Vella i els seus habitants.

per Laura de la Cruz, consellera portaveu d’ERC a Ciutat Vella