Espai per a dones, cis i trans, i persones no binàries sensellar. Foto: Arrels Fundació
Fa uns mesos que està en marxa el nou espai amb mirada de gènere que han creat al centre obert d’Arrels Fundació, segons publica la revista Orgull. Cada dimarts entre les 12 h i les 14 h, obrien els serveis bàsics i l’espai d’acollida específicament a dones, cis i trans, i persones no binàries que viuen o han viscut al carrer, amb l’objectiu d’oferir un espai de seguretat i intimitat on compartir i expressar neguits.
A les 12 h de cada dimarts i l’Imma i la Sònia, la Maite i la Sara s’organitzen per moure unes quantes taules del centre obert d’Arrels Fundació. Juntes munten una filera de taules i s’asseuen mentre altres companyes porten el que serà el dinar. Són un grup d’unes 12 dones voluntàries, treballadores i usuàries del centre obert d’Arrels Fundació que es troben cada setmana durant dues hores en un espai pensat i fet per a elles.
La idea neix de diverses dones que acompanyen i que cercaven espais menys masculinitzats i més acollidors per a elles i les seves companyes
La idea neix de diverses dones que acompanyen i que cercaven espais menys masculinitzats i més acollidors per a elles i les seves companyes. Dimarts rere dimarts, el van construint amb elles: tallers d’autocura i bellesa, dinàmiques per potenciar l’autoconeixement i l’autoestima, jocs de taula, tallers de salut sexual i reproductiva, activitats per promoure la creativitat, etc. Les idees són moltes i sempre acaben compartint un àpat.
Fins al moment, hi participen una desena de persones que atenen amb l’acompanyament de treballadores i voluntàries d’Arrels Fundació, que de manera conjunta van construint l’espai. “És un espai que es va consolidant i en el qual es genera un ambient molt tranquil. Només som dones i això fa que algunes pors s’esvaeixin. També és un espai tranquil perquè és molt lliure. De vegades programem fer una cosa i n’acabem fent una altra. És un espai de relaxació en el qual de vegades acabem pintant-nos les ungles o posant una mascareta. Mentrestant, xerrem una estona, estem juntes. Es genera un ambient d’estabilitat, confiança, de compartir coses i explicar per part de totes”, diu la Maite Bosch, voluntària de l’equip de carrer i el centre obert d’Arrels Fundació i participant en l’espai de dones.
Un espai segur i confortable
Quan una dona que dorm al carrer s’adreça a un recurs social es pot trobar, moltes vegades, que és un espai pensat en clau masculina. D’altra banda, hi ha recursos per dones que han patit violència de gènere, però no s’adapten, en gran part dels casos, a les necessitats de les dones que viuen al carrer.
Les dones acostumen a fer més ús dels recursos que els homes, malgrat que aquests no responguin a les seves necessitats i no estiguin dissenyats perquè puguin disposar d’un benestar més gran, ja que es troben amb espais compartits, mixtos i diàfans. La població que atenen a Arrels Fundació és majoritàriament masculinitzada i amb tendència a reproduir actituds masclistes i/o LGTBI-fòbiques.
Per això, des d’Arrels Fundació defensen que cal crear recursos d’atenció específics per a les dones sense llar i poder oferir espais segurs, amb intimitat i lliures de violències. “Hi ha dones que quan venen al centre obert estan com molt atentes a l’entorn, una mica tenses en relació amb els altres. Aquí, en canvi, estan molt tranquil·les; deixen les seves coses i se’n van, crec que és un espai molt necessari per a elles, molt agradable”, explica la Maite.
Arrels Fundació defensa que cal crear recursos d’atenció específics per a les dones sense llar i poder oferir espais segurs, amb intimitat i lliures de violències
Tot i que el sensellarisme de carrer és una problemàtica majoritàriament masculina, les dones que hi arriben presenten un major grau de vulnerabilitat; tenen històries vitals molt truncades i marcades per la violència pel simple fet de ser dones. Moltes d’elles carreguen traumes i relacions on la violència de gènere és l’eix principal.
Abans de viure al ras moltes dones acostumen a buscar totes les altres alternatives possibles: pisos sobre ocupats, habitatges buits, pensions, cases de familiars o amistats. I quan, finalment, comencen a viure al carrer sovint és perquè ja no tenen cap lloc on recórrer i ja acumulen un desgast psicològic i físic molt difícil de revertir. Alhora, si viure al carrer comporta molts riscos per a qualsevol persona, les dones que viuen al ras estan més exposades a la violència masclista i als abusos sexuals.
El record de les persones sense llar es manté viu al districte
