Una protesta de l’any passat per exigir el centre de memòria. Foto: ACN
Una vintena d’entitats agrupades sota l’Ateneu de Memòria Popular han reclamat que la prefectura de la Via Laietana sigui “només un lloc de memòria” i que no es mantinguin els usos policials de l’edifici. El seu posicionament arriba després que dimecres el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, assegurés, després de reunir-se amb l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que el govern espanyol designarà l’edifici on s’ubica la prefectura de la Policia Nacional a la Via Laietana com a “lloc de memòria”, però mantenint el servei policial.
Segons les entitats, aquestes dues funcions dins el mateix espai “són incompatibles” perquè l’edifici no té “ni les raons operatives ni les condicions” per la feina dels funcionaris policials. Així, lamenten que la decisió de l’Estat “burla” la demanda que les entitats memorials porten exigint des del gener de 2023, quan van presentar una sol·licitud per declarar l’edifici com a lloc de memòria democràtica. “L’espai es mereix un tractament més seriós i definitiu”, afegeixen.
En un comunicat, les entitats remarquen que el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, va anunciar la mesura “aprofitant una conjuntura electoral”, ja que les entitats fa temps que exigeixen a les forces polítiques que exposin de forma clara els seus programes en matèria de memòria democràtica, i en concret, sobre les intencions a l’edifici de Via Laietana, 43. “No ens agrada que ens prenguin el pèl”, han insistit.
A més, s’han queixat que van enviar una petició a la Direcció General de Memòria Democràtica el gener de 2023 per declarar la prefectura com a “lloc de memòria democràtica”, tal com preveu l’article 50 de la Llei 20/2022. Ara bé, asseguren que després de mesos encara estan pendents de la resolució. “Vam utilitzar els mecanismes de participació que ofereix la llei dins el termini i en la forma escaient, i ens sorprèn i incomoda que el ministre faci aquest anunci, ja que burla la nostra demanda”, han reiterat.
Les entitats signants d’aquesta queixa són l’Associació Catalana d’Investigacions Marxistes, Amical de les Brigades Internacionals, Amical de Mauthausen, Amical de Ravensbrouk, Associació Catalana de Persones Expreses Polítics Franquisme, Associació Catalana de Juristes demòcrates, Associació Conèixer Història, Consortium for Advanced Studies Abroad, Escola Àngel Baixeras, European Observatory on Memories, Fundació museu històric social la Maquinista, Fundació Cipriano García – CCOO de Catalunya, Irídia, La Teranyina Anònima (La Voz ahogada), Memorial Democràtic Treballadors Seat, Fundació Neus Català, Associació Memòria Socialista i Androna Cultura.
ERC demana concrecions
En paral·lel, el grup parlamentari d’ERC al Congrés dels Diputats ha presentat una bateria de preguntes a la mesa de la cambra baixa espanyola adreçades al govern de Pedro Sánchez per demanar explicacions sobre aquest anunci. El partit demana que es concreti en “accions tangibles” i en el reconeixement dels “crims” comesos en aquesta comissaria durant el franquisme. Entre altres qüestions, els republicans s’interessen pel calendari amb el qual vol treballar l’executiu socialista per “dur a terme aquest compromís”.
