Mohamed Halhoul, president de la Fundació Tot Raval. Foto: Línia Ciutat Vella
El Mohamed ens rep en una de les sales de la Fundació, a la plaça Maria Aurèlia Campany, i es mostra encantat de poder reivindicar el Raval i la Rambla, tots dos junts. És un home afable i xerraire, i ens explica tots els projectes que té en marxa una entitat especial, perquè aglutina tots els Ravals.
Què n’espereu al barri del Raval de la remodelació de la Rambla?
Doncs, en primer lloc, espero que no s’allargui, perquè quan unes obres triguen molt a acabar-se la gent s’avorreix i comença a empipar-se i a criticar-ho tot. És important que la remodelació es faci de pressa i que puguem veure els efectes dels canvis que es facin.
I què més n’espereu?
Després de les obres aquesta hauria de ser la Rambla de tots. La dels turistes, estem d’acord, però també la Rambla històrica que era un centre cultural i social de la ciutat. Hem de conservar els grans monuments, però també necessitem nous equipaments culturals i formatius per a la gent.
A la Fundació li anirien molt bé aquests espais.
Sí perquè tenim molts projectes en marxa. Sobre turisme sostenible, salut comunitària, sostenibilitat, educació i formació. I treballem molt amb joves. Per exemple a Rava[L]inks, que consisteix a buscar actors joves i formar-los perquè coneguin la realitat del barri i vagin pensant en què es pot fer per millorar-lo quan siguin adults. També treballem per evitar l’abandonament escolar, i amb els joves sense referents.
La Generalitat ha concedit a la Fundació la Creu de Sant Jordi.
Sí, és la recompensa d’una feinada durant els vint anys de l’entitat a la dedicació de molta gent. A la confiança del barri en nosaltres. I també la confiança del Govern, que atorga el premi. Ha sigut una alegria per a tots els membres, els patrons… I per a tota la gent que hi ha al darrere.
I qui hi ha al darrere?
Doncs tot el teixit associatiu que envolta la Fundació, perquè som una entitat d’entitats. El que fem és aglutinar el màxim d’actors en l’àmbit social, educatiu, comercial o econòmic i posar en marxa projectes que serveixin per a tothom. El reconeixement és també per al lloc on treballem, una zona privilegiada, però alhora complexa.
La Fundació representa a totes les cultures que viuen al Raval?
Jo crec que sí. Tingueu en compte que, si no fos per la Fundació, molts projectes no es coneixerien.
No trobaràs a Barcelona una major concentració de serveis i oferta, però cal donar a conèixer els projectes per aconseguir la participació dels veïns. I això és el que fem, amb un model exportable a molts altres llocs on falta aquest nexe, aquest eix que faci d’aglutinador.
“Cal donar a conèixer els projectes per aconseguir la participació dels veïns”
El 9 de novembre comença el Festival Raval(s), que reivindica tots els Ravals que hi ha.
És això. El Festival és un exemple del que fem al barri del Raval. Jo et convido a donar-te a conèixer i a la vegada et proposo que em coneguis a mi. Això facilita la vida dels veïns perquè, al cap i a la fi, el benefici ha d’arribar a la gent del carrer. Aquesta és la tasca més important, aproximar tot el que fem a la gent.
Vostè pertany a una d’aquestes petites entitats que van posar en marxa la Fundació Tot Raval.
Sí, jo era membre d’AMICAL i després vam crear una associació cultural religiosa, l’Associació Consell Islàmic Cultural de Catalunya, que som membres fundadors de la Fundació. I des d’aquells temps continuem treballant.
I el van veure amb tanta empenta que van fer-lo president.
Jo crec que era el més vell i per això em van triar… No, és veritat que pel patronat ha anat passant molta gent i jo he anat acompanyant la junta i conec tota la dinàmica que hi ha al Raval. Que jo en sigui el president és una mostra també de la diversitat que hi ha al barri. Aquí hi ha molts actors i no tots són autòctons. Això es reflecteix en el dia a dia i la meva arribada ha aportat el punt de vista de l’immigrant, però també de la gent que porta molts anys al barri. Jo en porto trenta-tres, i volem conservar i protegir les coses bones que té el nostre barri.
Vostè hi creu molt, en això.
Sí, i estic envoltat de gent que es creu el que fa i això és important, perquè no oblidem que hi ha una gran part del treball que és voluntari. Només de subvencions o de convenis no es pot viure, hi ha d’haver gent que hi cregui i que tingui propostes i idees noves.
