L’escriptora Gemma Pasqual, al centre, acompanyada d’algunes de les dones torturades a Via Laietana, 43. Foto: Pere Francesch/ACN
“Em van tirar a terra entre dos goril·les i em van deixar totalment blava”. És el testimoni de Ruth Gavarró, que va ser detinguda el 12 d’octubre del 2002 durant una manifestació no autoritzada contra el Dia de la Hispanitat. Després d’aquella detenció violenta, tal com ha explicat a l’ACN, la van portar a la comissaria de la Policia Nacional de la Via Laietana. Allà la van tenir cinc hores dreta contra una paret, mentre rebia “insults constants” i puntades de peu.
Gavarró és una de les 22 dones de les quals l’escriptora valenciana Gemma Pasqual ha pogut conèixer l’horrible experiència que van patir a l’històric número 43 de la Via Laietana, on encara hi ha la Prefectura Superior de la Policia Nacional a Catalunya. Després de dos anys d’investigació i entrevistes, Pasqual ha publicat aquest mes de març el llibre Torturades amb l’editorial Comanegra.
“He donat veu a les víctimes, visibilitzant-les, acompanyant-les en un viatge dolorós, sentint els testimonis de les tortures, abusos i maltractaments que van viure a la comissaria de Via Laietana, 43, entre el 1941 i el 2019”, ha detallat l’autora a les xarxes socials.
No és aigua passada
El cas més antic que es narra al llibre és el de Soledad Real (1917-2007), militant antifranquista, que va ser detinguda l’any 1941 i va passar 28 agònics dies a la comissaria de la Via Laietana. Però una de les idees que Pasqual ha volgut deixar clara és, precisament, que les tortures en aquesta “casa dels horrors” no són només cosa del franquisme, sinó que malauradament han arribat fins als nostres dies. De fet, la història que obre Torturades és la de Xènia Garcia, detinguda fa menys de quatre anys, l’octubre de 2019.
Entre el recull de casos que presenta el llibre hi ha també els de Teresa Alabèrnia i Núria Cadenes, mare i filla. La primera va ser detinguda i traslladada a Via Laietana el 1969 i la segona, el 1988. Segons l’autora, això demostra com la tortura ha arribat a saltar de generació en generació. D’altra banda, remarca que la vintena de dones que apareixen a la seva investigació “són només una mostra” de les milers de dones que van patir tortures a la mateixa comissaria. Amb tot, assegura que ha escrit el llibre “per dignificar la memòria” de totes elles, tant de les que hi surten com d’aquelles que no ha conegut o que no ha pogut entrevistar perquè “no s’han atrevit”.
El gènere importa
“No es tortura igual un home que una dona”, subratlla l’escriptora. En aquest sentit, les primeres pàgines de Torturades expliquen per què cal parlar de manera concreta de les tortures patides per dones. “Les tortures a què van ser sotmeses les dones s’exercien amb el mateix odi i la mateixa força que s’esmerçava amb els homes, però hi havia un component de gènere específic envers elles, tant en els insults com en l’ús particular i sexuat de la violència, les descàrregues als genitals o els cops al baix ventre”, es pot llegir a l’obra de Pasqual. Aquesta mena de tortures, afegeix l’autora, sovint no són denunciades “per pudor o per vergonya”.
Un espai de memòria?
Ja fa temps que entitats i activistes reivindiquen la conversió del 43 de Via Laietana en un espai de memòria. L’última mobilització amb aquest objectiu es va fer el passat 20 de novembre, quan diverses persones es van concentrar davant la comissaria i van llegir un manifest al qual s’havien adherit 177 organitzacions de vint països.
Pasqual comparteix la petició que “aquest edifici de barbàrie es converteixi en un memorial democràtic perquè les futures generacions sàpiguen què ha passat aquí i que no es torni a repetir”. Per això, i per denunciar tot el que ha passat a l’interior de l’edifici, l’escriptora i diverses víctimes s’hi manifestaran el pròxim 22 d’abril.
