La setmana passada es trobaven alguns dels joves amb els empresaris, en una jornada organitzada pel Consell Comarcal. Foto: Consell Comarcal
El director d’una empresa té dos currículums sobre la taula per cobrir una nova plaça que han obert a la companyia. El primer, d’un noi català, sense massa experiència en el sector. El segon, d’un noi marroquí que anteriorment ha fet feines similars i que, a més, domina més idiomes. Qui rep la trucada del director, per informar-lo que ha estat el candidat seleccionat, és el primer jove. Però, per què si el segon està més preparat per ocupar aquest lloc? Sovint, en aquests casos, els prejudicis i els estereotips prevalen davant les aptituds. Un fet que en cap cas garanteix la igualtat d’oportunitats i que, injustament, els ho posa més difícil als joves migrants que volen treballar.
L’Ibrahim El Mosaidy ho ha viscut en la seva pròpia pell. Va arribar tot sol al Vallès Oriental a la recerca de feina i reconeix que ho ha passat malament. Almenys fins que no va aconseguir els papers i va aprendre català. Com l’Ayman Gharrafi, que va venir a la comarca, també sol, als 17 anys i amb un permís de residència, però al cap de sis mesos li va caducar i això el va obligar haver-se d’esforçar més que la resta per poder treballar. I és que, moltes vegades, la gent no té en compte que “un no deixa casa seva, amics i família si no és per un objectiu de vida”, diu el jove. I en el seu cas, com en el de l’Ibrahim, aquest objectiu té a veure amb la feina.
Una qüestió d’actitud
Amb la voluntat de trencar aquestes barreres que el món laboral posa, d’entrada, al jovent nouvingut, el Consell Comarcal del Vallès Oriental ha tirat endavant el projecte ‘Obrint camí, som futur’. Una iniciativa que consisteix a apropar-los a les empreses perquè aquestes vegin que són tan vàlids com qualsevol altre.
Així és com algunes companyies comarcals han decidit deixar enrere els prejudicis que sempre havien tingut i contractar joves com l’Ibrahim o l’Ayman. I ara, lamenten no haver-ho fet abans perquè, segons Jaume Mora, director general de la Casa de Colònies el Pinatar de Gualba, “tenen un objectiu molt clar i, per tant, el seu nivell de compromís i responsabilitat és molt alt”.
“S’ha de trencar la por i conèixer a aquests joves. Després la por cau en picat”
En aquest sentit, el gerent de l’empresa Hidrocolor de Llinars del Vallès, Josep Moré, diu que “tenen l’actitud i les ganes d’aprendre”. “Una cosa que és molt important per a les empreses i que contrasta molt sovint amb l’actitud de joves d’aquí amb estudis, a qui els falten aquestes ganes”, afegeix. Igual que Susana Porras, gerent del Restaurant Pizzeria el Sui de Sant Antoni de Vilamajor, qui assegura estar “encantadíssima” amb els joves nouvinguts, perquè “tenen una actitud boníssima, moltes ganes d’aprendre i sempre pots comptar amb ells”.
Noves oportunitats
Gràcies al pas que han donat aquests empresaris, l’Ibrahim ha aconseguit un lloc de feina al restaurant Socarrat de Mollet, on el jove diu que està “molt content”. “Al meu cap li ha agradat com treballo i m’ha fet un contracte”, comenta. Encara que el seu somni és “ser cap de cuina i tenir un restaurant propi”, afegeix. Mentre que l’Ayman ha trobat feina, també a través del Consell Comarcal, al Casal dels Infants de Barcelona, on treballa com a administratiu i auxiliar educatiu. Un fet que el fa sentir “orgullós” i, a la vegada “molt responsable”, explica. Però, realment això és suficient per garantir la inserció laboral dels joves nouvinguts?
Abocats en la precarietat
La veritat és que és un primer pas. Però les condicions laborals dels migrants continuen sent pitjors que les dels treballadors del país, i també el tipus de feina que fan. I és que algunes empreses s’aprofiten d’aquesta actitud i d’aquestes ganes que desprèn el jovent de fora, en comptes de recompensar-los. Almenys, així ho mostra l’informe ‘Salut Laboral: diferències i símils entre treballadors immigrants i espanyol’, del ministeri de Treball. Un document que demostra que la precarietat laboral és més gran entre els nouvinguts i que l’escletxa salarial entre els dos col·lectius continua sent considerable. Això sumat al fet que encara hi ha molts empresaris que prefereixen no contractar gent migrant si no és per fer les tasques que ningú vol.
Per això, tractar-los d’igual a igual és tan important. Però, primer “s’ha de trencar la por a allò desconegut i conèixer a aquest jovent”, diu Mora. Després d’això, “la por cau en picat”, afegeix. Un exercici que ja s’ha començat a fer a les empreses vallesanes, però que també s’ha d’estendre arreu.
