Més d’un 80% de les famílies monoparentals estan formades per una dona i la seva descendència, segons el Col·lectiu Ronda. Foto: Arxiu
Tant mares com pares, quan tenen un fill, tenen un permís de 16 setmanes pel naixement del seu nadó. Un total de 32 setmanes si se sumen, que venen a ser vuit mesos, i que els progenitors es poden distribuir al llarg d’un any com ells vulguin. Però, i si la família està formada només per una mare o només per un pare?
En aquests casos, la legislació actual marca que tenen dret a 16 setmanes de permís. Un fet que denuncien des de la cooperativa d’advocats Col·lectiu Ronda, que considera que la normativa espanyola “ignora el fet que un nadó nascut en el context d’una família amb dos progenitors podrà rebre l’atenció dels seus pares durant més temps que no pas el nadó nascut amb un únic progenitor per cuidar-lo”. “I també ignora que quan l’únic progenitor és una dona existeix la possibilitat que aquesta necessiti les primeres setmanes posteriors al part per recuperar-se físicament i no estigui en plena disposició d’oferir al nadó l’atenció que requereix”, afegeixen. Una “doble discriminació”, denuncien, que afecta tant el nadó com el progenitor, que en el 80% dels casos és una dona.
Criar un nadó en solitari
La Sílvia Rodríguez, de Granollers, és precisament una d’aquestes mares solteres. “La meva filla no va ser buscada. El que era la meva parella en aquell moment se’n va desentendre i jo vaig decidir tirar endavant amb totes les conseqüències”, recorda. En el seu cas, va coincidir que pocs mesos abans de donar a llum la seva mare es va jubilar i es va convertir en una segona progenitora per a la nena. “De fet, vaig deixar el pis de lloguer on estava vivint i vaig tornar a casa dels meus pares perquè m’ajudessin”, explica la granollerina. “Però els quatre mesos em van passar volant i quan vaig haver de reincorporar-me a la feina va ser complicat, perquè tot i que sabia que la meva filla estava en bones mans, sentia que l’estava desatenent, que no l’estava gaudint i patia sobretot per la lactància”, comenta.
La Raquel Martí, en canvi, no va tenir tanta sort, ja que té la família a Valls. “Vaig venir a estudiar i a treballar a Barcelona, em vaig instal·lar a Lliçà d’Amunt i he passat sola tot l’embaràs i els mesos posteriors al part, amb l’ajuda puntual d’alguna amiga i dels meus pares els cap de setmana”, apunta. En aquest sentit, recorda que el més dur van ser els primers dies. “El part va ser per cesària, la recuperació va ser dura i un cop a casa el món se’m va tirar a sobre”, explica. “El que pitjor portava era el fet de no dormir, perquè sent dos t’ho vas combinant i descanses una mica més. També hi ha tots els problemes, inseguretats i dubtes que suposa ser mare jove i primerenca, i sobretot la incertesa de què passaria quan tornés a treballar”, afegeix.
“Després de les 16 setmanes tot es va complicar”, recorda Martí. “Tenia un nadó de quatre mesos, sentia que era molt petit per portar-lo a la guarderia i jo havia de reincorporar-me a la feina”, explica. “Però em semblava una situació inassumible i, després de pensar-hi molt, vaig decidir agafar-me una excedència, tot i que sempre havia descartat aquesta opció perquè suposava estar sense ingressos durant un temps”, comenta. De fet, ara mateix viu d’estalvis i els seus pares l’han hagut d’ajudar econòmicament.
Lluitant per tenir més drets
Segons denuncien des del Col·lectiu Ronda, el principal perjudicat per aquesta situació és sempre el nadó. “Està clar que hi ha un dèficit legislatiu en aquest sentit i estan sent els tribunals els que l’estan intentant suplir i compensar”, comenten. I és que al novembre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya reconeixia per primera vegada el dret d’una mare soltera d’estendre el permís per naixement, per garantir una bona criança del nadó i oferir a la progenitora l’oportunitat de compaginar la maternitat amb la vida familiar i laboral.
“És molt injust que sent mares soles tinguem menys drets, que els nostres fills tinguin menys temps d’atenció i que, a sobre, ens hàgim d’enfrontar a la justícia per demanar igualtat i gaudir de les mateixes condicions”, denuncia Martí. Per això, des del Col·lectiu Ronda diuen que “és urgent i necessari que es reformi la llei”. Un fet pel qual també lluita l’Associació de Famílies Monoparentals, que treballa per visualitzar les dificultats d’aquestes famílies, millorar la seva qualitat de vida i dotar-les d’eines que els facilitin el seu dia a dia. Tot plegat perquè “vivim en una societat que encara no entén la realitat i les problemàtiques d’altres tipus de famílies que no són les tradicionals”, sentencien des de l’associació.
