Aquest setembre no només s’inicia un nou curs polític, sinó que, com cada 4 anys, després de les eleccions municipals és l’inici real del treball diari, la difícil gestió de la quotidianitat als ajuntaments d’arreu del país. Electes amb experiència d’anys al capdavant de la gestió del seu municipi conviuran amb persones que tot just comencen i han assumit aquest compromís de servei públic. Cal, doncs, agrair la il·lusió, aquest compromís, aquestes ganes de millorar la vida de les persones del poble, de la ciutat, del barri, aquestes ganes de poder fer alguna cosa pels “nostres”, que fan que tants homes i dones facin el pas per servir des dels municipis, sigui des del govern o des de l’oposició.
Són molts els reptes que trobaran al seu davant aquests regidors i regidores, consellers i conselleres comarcals i diputats i diputades de les diferents diputacions com a membres de les estructures que donen servei a la governança municipal.
Amb l’inici del curs polític arriba també l’hora de posar les bases de les polítiques econòmiques municipals, les ordenances i els pressupostos, que permetin desenvolupar les polítiques amb les quals ens hem compromès als programes i plans de mandat. Els darrers anys, durant i després de la pandèmia, la suspensió de les regles fiscals han permès als ajuntaments gestionar els seus propis recursos en polítiques de primera línia sense unes limitacions que, si ens atenim a les exigències de la Comissió Europea i els acords amb l’estat espanyol, aviat tornaran a ser vigents. Els mesos que venen seran fonamentals per definir la fiscalitat i la planificació econòmica dels nous ajuntaments i tot apunta al fet que seran aquests, amb les limitacions d’ús dels seus romanents, els que tornaran a assegurar els nivells de dèficit compromesos per l’estat espanyol amb Europa.
És una necessitat imperativa adaptar l’urbanisme a la nova realitat climàtica
I pel que fa a les polítiques socials, cal recordar, un cop més, que els ajuntaments són les institucions de més proximitat, la primera porta on es dirigeixen les persones quan necessiten que l’administració les ajudi. Cal garantir que ningú es quedi enrere. A les portes de la tardor i de l’hivern, cal seguir la tasca ingent de garantir que cap família hagi de patir pobresa energètica, garantir el dret a l’habitatge, garantir el dret dels infants a rebre una bona educació i l’accés a la cultura i al lleure, així com a gaudir d’una alimentació adequada…
I la tasca dels ajuntaments ha incorporat, en alguns municipis de forma valenta i adequada a la nova realitat, la perspectiva de consciència climàtica. No és accessòria. Podríem dir clarament que no és optativa. És una necessitat imperativa adaptar l’urbanisme a la nova realitat climàtica, afrontar els reptes d’una nova mobilitat, la connectivitat sostenible i eficient dins dels termes municipals i entre municipis, la implementació d’energies renovables i la pedagogia i accions continuades per tendir al residu zero.
Molts reptes, sovint amb mancances de recursos humans i econòmics, que han d’afrontar els ajuntaments del país, amb el vital suport de les institucions supramunicipals, consells comarcals i diputacions, que actuant com a “ajuntaments dels ajuntaments” permeten sostenir aquest dia a dia. Vagi doncs per endavant la nostra admiració als i les electes que fan del seu dia a dia un compromís continuat amb la ciutadania, amb la voluntat de servei com a bandera. I com a representant d’Esquerra Republicana, un partit eminentment municipalista, el nostre compromís de suport a tots els i les nostres electes locals, a totes les llistes del país que representen els valors republicans sota les sigles d’Acord Municipal, amb persones compromeses que treballen les 24 hores cada dia de l’any per millorar el dia a dia de tothom arreu del país.
Oriol López, vicesecretari general de Coordinació Interna d’Esquerra Republicana
