Els dubtes de com es materialitzaria l’antifeminisme de la dreta a la Badalona governada pel PP han quedat del tot esvaïts aquest març del 2024, després que ja en vam tenir un bon tast el novembre del 2023, quan el PP es va negar a aprovar la moció que reclamava una rectificació pels comportaments greument masclistes de l’alcalde. El masclisme mata, senyor Albiol! va ser l’article on ho denunciàvem. Hipocresia seria la paraula. Perquè a diferència del mall gruixut i barroer amb què va actuar durant el seu govern 2011-2015, en què el Partido Popular va desmantellar les tímides polítiques d’igualtat impulsades històricament pel PSC, ara actua amb tisora fina, perquè no sigui dit. Amb tisora fina, però afilada, el partit del feminismo liberal continua el desmantellament, per una banda, i pretén guardar les aparences, per l’altra. No revertir la realitat lamentable dels serveis d’atenció a les violències contra les dones és una trista mostra d’aquesta actuació calculadament sibil·lina. El 2011 va despatxar improcedentment el personal, va tancar el servei i el va convertir en una caricatura. Ara guarda les aparences, però no hi aposta. Hipocresia pura i dura. D’altra banda, i com a exemple també, no tenir més remei que obrir el SAI, que es gestava des del 2016, li ha anat molt bé per enfortir aquesta aparença. I per cert, un servei molt celebrat. Una altra cosa és amb quina musculatura el fa funcionar.
El passat 8M, per exemple, el PP de Badalona va subscriure sense pudor el manifest de la Diputació, antipatriarcal i transfeminista. Fantàstic. Però el va contrarestar amb els fets i les declaracions pròpies, com va fer en imposar, a l’acte institucional a la plaça de la Vila, el protagonisme del poder municipal masculí, amb un parlament del tinent d’alcalde Daniel Gracia per matisar i fer contrapès als atreviments del manifest. I ho va rematar enviant, aquell mateix dia, un regidor home a la tertúlia de Badalona Comunicació, en comptes d’enviar-hi una regidora dona tal com el mateix conductor del programa, el periodista Carles Tornero, havia demanat. Però és que, a més, el regidor Daniel Aguilera, que va usurpar aquest protagonisme, ho va fer amb unes intervencions d’absolut negacionisme del masclisme i del patriarcat. Tota una declaració de principis.
També ha sigut tota una declaració de principis que el cartell eliminés l’expressió “dia de les dones”, que tornés a parlar d’igualtat en comptes de reivindicar directament els drets de les dones i que tingués una imatge banal en comptes de reivindicativa. És una forma de posicionar-se en aquest nou discurs que l’amenaça de perdre els privilegis ha arrencat del masclisme més immobilista: “Senyoretes, aquest vostre feminisme l’esteu portant massa lluny”. L’oxímoron de feminisme liberal que fa servir l’equip de l’alcalde de Badalona es delata per si mateix. En un món on tot està pensat i estructurat sobre la base que l’home ha de ser superior a la dona, on l’home ostenta majoritàriament el poder polític i econòmic i on els seus privilegis se sustenten en bona part en l’explotació de les dones com a classe obedient i com a mà d’obra gratuïta o molt mal pagada, és matemàtic que en un marc liberalista les dones sempre tindrem les de perdre. Al voltant d’aquest 8 de març, els mitjans es van afanyar a difondre una enquesta que alerta que hi ha un estat d’opinió creixent sobre la valoració que el feminisme està reclamant massa. És una manera de fer por, un intent d’aturar la força d’aquest crit d’empoderament imprescindible per fer una societat millor per a tothom. S’han d’escoltar aquests indicis, és important saber-ho. Però no pas per frenar, sinó tot el contrari. Per constatar que cal continuar, i encara amb més empenta, perquè qui viu en el privilegi no es queixa si no el veu en perill. I saber que el feminisme es percep com un perill real contra el patriarcat no pot fer res més que enfortir la lluita i l’empoderament de les dones.
Saber que el feminisme es percep com un perill real contra el patriarcat no pot fer res més que enfortir la lluita i l’empoderament de les dones
Ben lluny d’empetitir-se davant l’ostentació de poder patriarcal, masclista i liberal que fa l’equip de govern absolut del Partido Popular a Badalona, el feminisme local no para de créixer. I no només es mesura per la gran quantitat de dones que sortim a ocupar els carrers a la manifestació. El mateix dia que a la tertúlia escoltàvem els disbarats del regidor d’Albiol negant evidències com la desigualtat salarial per gènere, fins i tot després de citar-li la denúncia feta per Aitana Bonmatí en representació del futbol femení per les escandaloses diferències de salari entre jugadors homes i jugadores dones a la Champions, aquell mateix dia i uns minuts abans una jove i brillant Adriana Torroella, del grup Fahafahana, representava la veu de la lluita i de l’esperança per a moltes noies i dones de la nostra ciutat. Als barris, les dones no s’aturen mai, teixint comunitat reivindicativa i aportant la mirada de gènere i l’enfocament feminista a totes les lluites, per fer emergir aquesta sororitat combativa que ha de canviar definitivament la minorització actual del poder de les dones en les decisions que es prenen a la ciutat, sobre totes les coses que afecten la vida i la manera de viure-la. Destaquen grups com Dones de Llefià pel seu activisme constant i divers, enxarxat i transversal. I poso dos exemples a continuació de noves lluites que s’obren amb força a Badalona gràcies a la mirada feminista.
Dilluns 18, de la mà d’Anastasias i Òmnium, vam ser testimonis d’una lluita per la memòria democràtica antifranquista que, amb la perspectiva de gènere, ha aconseguit desenterrar un episodi que la transició havia volgut ocultar: l’existència d’una institució carcerària i tremendament repressiva que va operar fins a l’any 1985 per deixar ben clar que les dones havien de ser obedients i emmotllar-se als estàndards que el règim nacionalcatolicista imposava. Amb la participació activa d’ordes religiosos –a Badalona, al convent de les Adoratrius va donar servei durant uns anys aquesta institució, el Patronato de Protección de la Mujer– es volia reeducar qualsevol dona que no fos prou obedient.
Divendres 8M, i tal com s’ha fet ressò aquest mateix diari, el Sindicat de Mares en la Diversitat Funcional va ocupar l’Institut català de les dones per reclamar l’atenció de la Conselleria de Feminismes. Ser cuidadora de per vida de criances complexes i perllongades deixa milers de mares fora del mercat laboral i de les prestacions, i les aboca a uns nivells de patiment i d’esgotament que té conseqüències en la salut. La manca de drets derivada del capacitisme discriminatori envers les persones amb diferents capacitats arrossega també qui se n’ocupa a nivell familiar, un 90% dones. Si les cures són el sector més feminitzat i més precaritzat de l’actual sistema de repartiment de tasques al nostre país, les cures que recauen en les famílies per incompareixença de les polítiques públiques són l’avantguarda del maltractament institucional. L’abús de cures és violència. Que a Badalona hi hagi una coordinació local a nivell de Baix Besòs d’aquest Sindicat de Mares (i germanes) és una gran notícia.
Sens dubte, per combatre el feminisme hipòcrita del PP i el seu antifeminisme, cal més i més feminisme. I a Badalona, en això tenim les de guanyar.
