Benvinguts lectors de diaris i seguidors de xarxes socials a la permanent cerimònia de comparació cultural entre Barcelona i Madrid. Una comparació constant on es compten en detall el nombre d’entrades venudes a concerts i als teatres, el nombre de quadres penjats a les parets dels museus, les sales d’exposicions i els metres quadrats destinats a generar projectes de videojocs. També s’hi compten les pel·lícules, les sèries de televisió, les cadires d’òperes i auditoris, la quantitat de visitants d’altres ciutats que gaudiran del Rey León o dels extraordinaris afusellaments de Goya, a Madrid, o el volum de turistes al Museu Picasso, a Barcelona. Tot plegat, sovint, per amplificar els desavantatges de Barcelona i crear una falsa sensació d’inferioritat cultural que òbviament s’explica des de la injustícia i la gestió preferent de l’Estat.
És una comparació carregosa i, sobretot, absurda. Comparar la cultura a pes no comporta altra cosa que frustració i errors gruixuts que malbaraten la complicitat dins d’una mateixa realitat sectorial, perquè Barcelona i Madrid són dues realitats culturals més complementàries del que molts volen pensar. Un no s’acaba l’oferta cultural de Barcelona per més hores que hi vulgui dedicar, i són propostes extremadament diverses i qualificades, de la mateixa manera que passa a Madrid. Les dues ciutats són extremadament potents a escala cultural i totes dues abasten i aixopluguen un territori col·lateral dens i generós.
És cert que Barcelona està mancada de grans infraestructures, la qual cosa suposa que molts projectes hi troben a faltar els aparadors desitjables. Una part d’aquest problema es resoldria si féssim valdre una autèntica estratègia metropolitana, però aquesta mancança que ens allunya de la cultura mainstream també ha suposat una inversió més gran als barris i en l’activitat cultural participativa. Madrid té més musicals i més museus, però la vida cultural als barris de Barcelona és més intensa i de més qualitat que a Madrid.
Madrid té més musicals i més museus, però la vida cultural als barris de Barcelona és més intensa i de més qualitat
Hi ha dos tipus de madrilenys. Els de soca-rel i els que un dia hi van arribar d’altres llocs i van decidir quedar-s’hi (no necessàriament per sempre) un temps. A Madrid no cal que ningú et doni carta de naturalesa; l’agafes tu mateix. El català va a Madrid a fer negocis i desitja agafar l’AVE per tornar ràpidament a casa, o passar-hi justet un cap de setmana per aprofitar aquella oferta cultural a la qual fèiem esment abans. Hi ha alguna cosa del caràcter madrileny tant admirable com defectuosa (ho assenyalo des del punt de vista fundacional) que pren forma indòmita –o me vences o te venzo– i que no forma part de l’ADN barceloní. Potser per això ens costa tant valorar les excel·lències del model cultural barceloní.
No hi ha res a comparar en les ofertes culturals d’ambdues ciutats. Són iguals pel que fa al món del gran consum i de la indústria (tret, insisteixo, de la capacitat d’acollida que implica la quantitat d’espais disponibles) i són diferents en la seva construcció essencial. Res diferent del que passa a altres països amb dos capitals de similar potència a menys de tres hores de distància. Per això cal preguntar-se quina és la raó d’aquesta competició permanent…
A Barcelona tenim més fàbriques de creació, més escoles artístiques i més capacitat per animar el talent; a Madrid, més indústria escènica i audiovisual i més acumulació patrimonial. Però el que cal preguntar-se és si el debat de fons que ha de preocupar una política cultural pública és el nombre de musicals o de pel·lícules que es produeixen al seu territori o, per contra, la seva capacitat per administrar i distribuir, dins del mapa cultural global, actius culturals de qualitat. En aquest apartat, Barcelona és afortunada i Madrid, una de les moltes ciutats del món que ho aprofita.
Fixem-nos més en tot allò que passa a Barcelona i empenyem-ho per fer-ho créixer sense equívoques sensacions d’inferioritat. La cultura a Barcelona és el principal motiu d’interès per a tots aquells que ens visiten d’arreu i així continuarà sent en el futur.
Xavier Marcé, regidor de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona i regidor de Nou Barris
