tortuga de rierol

La tortuga de rierol està amenaçada al Delta. Foto: Arxiu

Quan són petites fan molta gràcia i són un regal perfecte per a aquells infants que volen tenir cura d’un animal que no ocupi gaire espai. Ara bé, després creixen i es converteixen en un problema. Amb bona voluntat, la família de torn deixa la tortugueta al riu, sense pensar que aquest animaló pot suposar un risc per a l’ecosistema. Aquesta és una de les maneres a través de les quals s’introdueixen espècies exòtiques a Catalunya –les quals poden esdevenir en invasores si desplacen altres d’autòctones–, tot i que no és l’única via.

Sense anar més lluny, un estudi recent avisa que la tortuga de rierol, l’autòctona al Delta del Llobregat i al país, està sent desplaçada per una altra d’invasora, la tortuga d’orelles vermelles. De fet, la tortuga de rierol és una de les espècies que el Consorci dels Espais Naturals del Delta considera vulnerable. Així ho explica Enric de Roa, tècnic del consorci, en una conversa amb el diari Línia, que detalla que l’any passat el 80% de les tortugues capturades eren invasores. Un dels autors de l’estudi abans citat, Marc Franch, ho corrobora, i avisa que podem arribar al que denomina “extinció local” de la tortuga de rierol al Delta.

Més espècies exòtiques

Aquest és un exemple pràctic d’allò que alerta el departament d’Acció Climàtica de la Generalitat, que el 19 de gener va fer públic l’informe EXOCAT, que assenyala que els últims 12 anys s’han introduït a Catalunya 631 noves espècies exòtiques. Algunes d’elles són considerades invasores, cosa que les fa especialment temudes pel seu potencial d’expansió i els efectes sobre espècies autòctones i l’activitat humana.

Per tot plegat, al Delta fa anys que es treballa en el control d’aquests animals. I parlem de control perquè, com asseguren tant De Roa com Franch, eliminar-les és molt difícil, per no dir impossible en alguns casos. A més de les tortugues exòtiques, la desembocadura del Llobregat pateix la presència de porcs vietnamites –que també es van posar de moda com a mascota fa un temps i que ja s’han creuat amb els senglars autòctons–, el cranc americà o la gambusia, un peix que abunda a la costa. En aquests dos últims casos, tal com explica De Roa, la introducció va ser voluntària. Van ser els pescadors els qui van introduir el cranc americà ja fa anys, després que l’autòcton fos delmat per un fong. Per altra banda, la gambusia va ser introduïda per les administracions per combatre una altra plaga, la de mosquits, tot i que, de retruc, aquest peix va desplaçar d’altres propis de la zona.

Control de les poblacions

Ara bé, esmenar aquells errors és ara gairebé impossible. Franch destaca la feina que s’està fent des de fa temps per capturar tortugues exòtiques i així controlar la seva proliferació al Delta. De Roa parla d’una “batalla perduda”, tot i que valora l’esforç del consorci per controlar les poblacions invasores o bé fer reintroduccions d’espècies autòctones.

Però a banda d’aquesta feina, el que és evident és que l’impacte de l’home sobre el medi no ajuda. “Cap de les basses que tenim compleix amb els estàndards, no tenen condicions de qualitat”, alerta De Roa pel que fa a les tortugues, fet que juga a favor de les invasores. Per a Franch la solució implica “conservar” el medi natural. “És un joc d’equilibris”, afirma, conscient de la complexitat del Delta, un espai on sembla que no queda espai per als seus habitants més antics.