La Plataforma per la Llengua reivindica un major ús del català en tots els àmbits per evitar que la seva situació empitjori. Foto: Plataforma per la Llengua
Sembla que parlar del català està de moda. Sobretot arran de l’enrenou que va aixecar la sentència que volia fer que el 25% de les classes fossin en castellà. Ara bé, parlar en català no ho està tant. I és que cada vegada és més freqüent, sobretot en ciutats grans com Granollers o Mollet, que la llengua que s’utilitzi a l’hora de comprar, de relacionar-se i de fer gestions sigui el castellà. De fet, segons mostra la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població al Vallès Oriental, el castellà té més força a la comarca. Ara bé, segons explica al Línia Òscar-Adrià Ibáñez, cap de l’àrea de Drets lingüístics i Empreses de la Plataforma per la Llengua, la situació del català al Vallès Oriental és millor que a la major part del país, ja que el seu ús està per sobre de la mitjana catalana.
El motiu principal d’aquest fet és que, en aquesta comarca, “la transmissió lingüística familiar del català és molt bona”, comenta Ibáñez. I és que, en concret, un 29% de la població vallesana parla català amb els seus pares i un 38% el parla amb els seus fills. “Una dada particularment positiva”, diu Ibáñez, que fa que el coneixement del català escoltat, parlat, escrit i llegit sobrepassi la mitjana.
Una comarca de contrastos
La Clàudia Puig és una jove granollerina que no utilitza pràcticament el castellà. “Amb tota la meva família parlo català, amb tots els meus grups d’amics també i a la feina també”, explica. I és que al Vallès Oriental és més fàcil mantenir el català en una conversa que no pas en altres comarques, ja que el seu ús als serveis i a les administracions és més gran.
Segons les dades de l’enquesta, on més es fa servir el català és als ajuntaments, a les entitats financeres i als serveis mèdics. Ara bé, als grans establiments comercials i també al petit comerç és on menys s’utilitza. Dos espais en els quals, segons Ibáñez, “s’ha de potenciar l’ús del català, ja que, tot i que la seva situació a la comarca és generalment bona, s’ha de treballar per augmentar-ne l’ús en els àmbits on té menys força”.
En aquest sentit, la llengua habitual del 50% de la població vallesana és el castellà, mentre que només el 37,5% fa servir el català habitualment. De fet, un 20% dels ciutadans que saben parlar el català no el fan servir mai. Una xifra que crida l’atenció i que fa que en diferents municipis de la comarca, com a Granollers, s’estiguin tirant endavant plans locals per fomentar l’ús social del català.
La supervivència del català
L’Ismael Cortés, de Canovelles, forma part d’aquest 20% de vallesans que, tot i saber català, no l’utilitzen. En el seu cas, “perquè tota la família és d’origen andalús” i perquè no se sent còmode parlant-lo. “Però la gent sol canviar directament el registre en veure que parlo castellà, tot i que jo no ho demani mai perquè l’entenc perfectament”, explica.
Precisament, fer aquest canvi en casos com aquest és un “error”, i el que s’ha de fer és dir a l’altra persona: “Si no t’importa, parlem millor en català, si us plau”, diu Ibáñez. De fet, no fer-ho “és un dels factors que està fent que el català es perdi progressivament”, afegeix. D’aquí la importància “d’adreçar-se directament en català i mantenir-lo durant la conversa”, comenta el de la Plataforma per la Llengua. Sobretot tenint en compte que a la comarca un 41% de la població de parla catalana reconeix que mai o poques vegades comença la conversa directament en català.
En aquesta línia, Ibáñez recorda que “el català es troba en una situació en la qual, si no canvia res, es pot acabar extingint”. Un fet que es pot evitar, “però només si s’actua ara, que és quan som a temps de revertir-ho”, afegeix. Entre altres, impulsant-lo entre els joves, que és un dels col·lectius de la comarca que menys català parla, i “fomentant el seu ús a les xarxes socials o als videojocs”, comenta.
Una proposta que ajudaria a fer que l’ús del català fos encara millor al Vallès Oriental i que podria fer del territori “un referent de la protecció de la llengua” i una comarca clau i estratègica des d’on començar a capgirar la situació de decreixement que pateix el català. Sobretot si se sap aprofitar “la predisposició tan bona que hi ha pel que fa a la transmissió del català a casa”, conclou Ibáñez.
