Sr. Monràs, quan llegia els diaris del poble, m’he quedat de pedra. Mai creia llegir res de semblant. Vostè creu que el que pretenia fer és una cosa normal. Fa un temps que vaig estar jo al seu despatx i vam tenir una xerrada bastant bé, almenys per a mi, encara que vaig sortir pitjor del que vaig entrar, pel no que ja esperava, però un dels temes era que vergonyós com catalana i vivint aquí en aquest poble tants anys, veure a persones que totes les seves vides han treballat i pagant tots seus impostos i rebuts de tota classe, i ara tenen uns 80 anys i es veuen buscant en els contenidors alguna cosa per menjar, jo amb només 426 euros que cobro cada mes, moltes vegades els he donat una mica de menjar, traient del meu fill i donant-a aquestes persones. I ve vostè fent-se aquesta pujada de sou.
Si us plau, sr. Monràs, sigui persona, perquè per mantenir tota la gent i gentussa ja són suficients, i el bo és que a les persones que paguem tots els impostos no ens correspon res. Els sous de tots els funcionaris, i el de vostè, l’hauríem de dir els que paguem, quant ha de cobrar cadascú i, a més, cada mes repassar les comptes de tots vostès ja que, segons diuen, amb 426 euros es pot viure sense cap ajuda. També els poden cobrar vostès.
Montse Pou
Mollet
