Malgrat que tots els indicadors econòmics apunten a una lleugera recuperació de l’economia, a peu de carrer la realitat és una altra. I la demanda de serveis socials, que segueix sent elevada, així ho demostra.
Granollers i Mollet, que segueixen un patró molt similar, en són un clar exemple. I és que el panell d’indicadors del Perfil de la Ciutat, que recull anualment dades sobre diferents aspectes econòmics i socials de 12 localitats catalanes, revela que, mentre determinats registres econòmics enfilen el camí de la recuperació, els socials tenen una evolució molt més lenta.
De fet, el nombre d’usuaris de serveis socials i de persones que perceben la renda mínima creix any rere any als dos municipis. L’any passat les dues principals poblacions vallesanes presentaven xifres contradictòries. En els dos casos s’han fet passos endavant en nombre d’assalariats però, en canvi, els ciutadans segueixen necessitant que els ajudin a tirar endavant, perquè segons afirmen tant la regidora de Serveis Socials de Granollers, Maria del Mar Sánchez, com la de Mollet, Ana Díaz,“les feines són temporals i precàries i, per això, el fet de treballar no implica que no sigui necessari anar als serveis socials”. Com a exemple, Díaz parla dels treballadors de Valeo, que “durant aquests mesos de vaga estan necessitant l’ajuda dels serveis socials, perquè no tenen cap tipus d’ingrés”.
Les dues regidores també coincideixen a dir que el principal motiu de les dades negatives és que “cada vegada hi ha més atur de llarga durada i, per tant, més gent que demana recursos als serveis socials durant un període llarg”. Sánchez, a més, afegeix que en el cas de Granollers “la població cada vegada té més edat i això també provoca un augment dels demandants”.
La regidora de Serveis Socials de Mollet, però, també llança un missatge esperançador, ja que remarca que, “tot i que el 2014 vam tenir un augment dels usuaris dels serveis socials i vam passar de 8.100 persones a 8.800, enguany sembla que baixa”. En aquests moments Mollet té 6.800 usuaris dels Serveis Socials Municipals.
Davant d’aquesta situació, les crítiques que es fan des d’ambdós municipis són diverses. Sánchez es queixa que, malgrat que des de l’Ajuntament cedeixen terrenys per fer centres de dia i residències, la Generalitat no concerta les places i, per tant, la gent no hi pot accedir, cosa que suposa un greuge.
Díaz, per la seva banda, també fa una crítica similar a la gestió del govern català i espanyol. Segons la regidora, “no s’està destinant cap euro al servei de teleassistència o als ajuts per a beques d’escoles bressol i les ajudes per a menjadors escolars són insuficients, per això ens n’hem de fer càrrec els Ajuntaments, que no en tenim la competència”. Així, Díaz remarca que, tot i la suposada recuperació econòmica, molts ciutadans no poden sortir-se’n i aconsegueixen passar els mesos “gràcies als esforços titànics que estan fent els Ajuntaments de la comarca en polítiques socials”.
