Hi ha temps per poder analitzar la derrota a la Lliga contra el Celta fins que arribi el pròxim compromís oficial del Barça. Jugadors i cos tècnic farien bé de reflexionar al voltant de la situació de l’equip, que en 7 jornades ha deixat escapar ja 8 punts, i no donar massa importància a les veus que assenyalen Ter Stegen com el màxim culpable del correctiu rebut a terres gallegues. És obvi que el seu error en el quart gol rival, just quan els seus companys es trobaven en plena reacció i veien a prop la possibilitat d’empatar o fins i tot guanyar, va ser decisiu. I també és clar que l’alemany va pecar d’un excés de confiança inadmissible, com ell mateix va reconèixer de seguida. Però la necessària anàlisi que cal fer ha d’anar més enllà. No és just deixar-lo tot sol com a únic blanc de les crítiques, si bé com a porter ja està avesat a aquesta exposició unipersonal davant de l’opinió pública.
Primerament pensem en les rotacions fruit d’una, enguany, plantilla més àmplia que hauria de permetre dosificar millor als jugadors durant la temporada. Probablement Luis Enrique no ha escollit bé fins ara els moments per dur-les a terme, i alhora ha introduït massa canvis de cop, desequilibrant d’aquesta manera l’equip en diverses ocasions (especialment el dia de l’Alabès a casa, i també a Balaídos). També s’hauria de posar el focus en el migcamp blaugrana. Les absències puntuals de pesos pesants com Rakitic i Iniesta, a causa de lesions o rotacions, juntament amb la manca d’automatismes de futbolistes nous com André Gomes, estan resultant importants.
Però potser el factor més rellevant a hores d’ara és el mal moment de Busquets. Acostumats com ho estem, que sempre compleixi escrupolosament en la seva posició de mig centre, el de Badia no està tenint un bon començament de temporada. I l’equip ho nota moltíssim. Ell sempre corregeix qualsevol errada en zones perilloses amb una fredor impagable, però actualment no està fi i això facilita un desequilibri que els oponents aprofiten per a l’intercanvi de cops. En aquest terreny el Barça no s’hi sent a gust, perquè és un conjunt parit per a governar els partits.
Massa pèrdues de pilota innecessàries, constants anades i tornades, i manca d’associació col·lectiva. En atac, evidentment s’està notant que Messi no hi és, i que Neymar no acaba d’assumir amb eficàcia el rol de líder ofensiu que sempre ostenta l’argentí. Suárez, al seu torn, s’està mostrant una mica irregular. I clar, si la davantera i la mitja estan fluixes, la zona defensiva (porter inclòs) es troba sovint massa exposada. Ni l’immens moment de Piqué ho pot dissimular.
Amb tot aquest panorama, no preocupant però sí digne de reflexió ara que encara hi ha marge de maniobra, la figura de Ter Stegen apareix com una peça imprescindible en l’engranatge. La seva personalitat l’ha de fer superar aquest monumental error comès a Vigo, i tornar a ser un porter segur i infranquejable. Si l’equip encara no gira rodó aquesta temporada, només ens falta que el porter cometi excessos de supèrbia. No cal estigmatitzar ningú. També recordem greus errades de Valdés en els seus primers anys al Barça. Però sí que és imperatiu que el porter jugui amb seny, si no donem un avantatge extra als nostres contrincants.
