Francisco Melero, assegut en un banc del barri de la Prosperitat. J. Sugrañes
L’escriptora Ángeles Caso va guanyar el Premi Planeta 2009 amb la novel·la Contra el viento, i el segon lloc el va ocupar Emilio Calderón, amb La bailarina y el inglés. El que molt poca gent sap és que el tercer lloc va ser per a Francisco Melero, veí de la Prosperitat. “És un premi que reconeix la feina dels dos primers classificats, però que ignora a la resta”, indica Melero. De fet, en la cerimònia d’entrega de premis hi havia fins a deu finalistes, però només els dos primers tenen el reconeixement del guardó i el premi econòmic.
Francisco Melero va presentar als Premis Planeta la seva primera obra, El faro del unicornio, un llibre que ara publica Atlantis, una editorial madrilenya que vol donar protagonisme a joves autors. Després de dos anys, Melero veu el seu somni fet realitat. “La veritat és que, quan arribes als Premis Planeta, creus que publicaràs de seguida, i després t’adones que poques editorials s’arrisquen amb un autor desconegut”, admet l’escriptor.
ANÈCDOTA FETA LLIBRE
Francisco Melero mai es va plantejar la història com una novel·la, sinó com un conte, ja que va sorgir d’una anècdota. “Vaig acostar-me a una llibreria que tenia la porta tancada i vaig veure piles i piles de llibres, un desordre espectacular”, assenyala Melero i continua amb el seu relat: “Al picar a la porta, es va entreobrir i va treure el cap una senyora gran, malhumorada, que em va cridar que jo no tenia prou diners per comprar cap llibre”. Aquest fet aïllat el va fer reflexionar sobre les circumstàncies de la vida d’aquella dona.
Unes circumstàncies potser semblants a les que van crear la personalitat del protagonista d’ El faro del unicornio, el senyor Bücher, un llibreter antipàtic i caòtic. Durant unes obres a la llibreria, el personatge repassa tota la seva vida. “Coneixent les causes que han fet que el senyor Bücher sigui com és, el lector el compren i, fins i tot, sent estima per ell”, indica Francisco Melero.
ESCRIT A MÀ
Francisco Melero admet entre somriures que és “un dels pocs que encara escriu a mà”. Aquesta és una de les raons perquè hagi tardat quatre anys i mig en enllestir la seva opera prima. Una altra és que només escrivia en la mitja hora que té cada dia per a esmorzar. “La majoria dels dies no sabia què anava a escriure, simplement repassava les anotacions i em deixava anar per flashes d’idees”, recorda Melero.
Malgrat el títol, l’autor insisteix en que no es tracta en cap cas d’una novel·la de ciència ficció o d’èssers fantàstics, a l’estil d’escriptors com Tolkien. Ben al contrari, aquest veí s’identifica més amb l’estil d’autors com Günter Grass, José Saramago o Borges. “Si he de definir el gènere de la novel·la, diria que és un llibre psicològic, amb un toc de fantàstic”, indica Melero, que recalca que la fantasia s’ha d’entendre des d’un punt de vista de la imaginació o la màgia que pot sorgir de les pàgines de la novel·la.
És, en tot cas, un homenatge a la literatura, ja que anomena infinitat de llibres, i un reflex del seu amor per la cultura germànica, ja que està plena de referència a l’idioma alemany.
UN ABRIL INTENS
A aquest veí de la Prosperitat se li girarà força feina aquest mes d’abril, ja que la presentació oficial de la novel·la tindrà lloc aquest dijous, 14 d’abril, a les 19.30 h, al Café Nostromo (Ripoll, 16), al centre de la ciutat.
Francisco Melero, però, no s’oblida del seu barri i durà a terme dos actes a la Prosperitat per presentar El faro del unicornio. Per una banda, el presentarà al Casal de Barri (plaça Àngel Pestaña) el dimarts, dia 19, a les vuit del vespre. I durant la propera diada de Sant Jordi, firmarà exemplars en una parada col·locada a la mateixa Via Júlia.
