Durant molts anys, l’edifici que en l’actualitat és la seu del Districte va acollir l’Institut Mental de la Santa Creu i Sant Pau. Aquesta institució, dependent de l’Hospital de Sant Pau, va funcionar durant gairebé 100 anys, des del 1889 fins al 1987, i ara Nou Barris vol recuperar moltes de les seves històries i els seus secrets, que es mostraran en una exposició en els espais que, fins fa 30 anys, encara servien com a hospital mental.
RECORDS DEL PASSAT
Articulada al voltant de 10 grans plafons, la mostra és la genealogia de la materialització d’un dels projectes que es van dur a terme al Mental. Es tracta del Projecte mèdic raonat, una de les obres del doctor Emili Pi i Molist, una de les principals figures de la història de la psiquiatria al nostre país i l’encarregat del discurs inaugural el dia 19 de desembre de 1889.
Gràcies a aquesta exposició es pot conèixer la feina que va impulsar Pi i Molist, l’ànima de l’Institut, i també es pot fer un recorregut històric des dels seus orígens (que no van ser gens fàcils) passant pels seus anys d’esplendor i el seu final, que va començar a la dècada de 1960. També es pot veure com, especialment durant el segle XIX, van aparèixer per tota la ciutat institucions similars a aquesta.
UN RECINTE MAGNÍFIC
Amb una extensió de 700 metres de llargada i 240 d’amplada, la institució comptava amb 12 pavellons simètrics, on es podia tractar fins a 700 pacients. El complex tenia un ampli vestíbul i escales d’accés a la planta noble. Ja a l’interior, un gran saló d’actes, biblioteca, oficines, un club social i xalets i, per descomptat, totes les instal·lacions i les dependències necessàries per a tots els tractaments dels malalts.
Entre els diferents cossos de l’edifici hi havia 16 patis interiors, que s’encarregaven d’armonitzar i donar un punt de connexió amb la natura. Aquests també servien per ordenar els diferents espais del recinte; a la dreta els pavellons on hi havia els pacients masculins, i a l’esquerra els espais per a les dones. Alhora, tots aquests edificis estaven dividits en funció de la classe social, la malaltia que patien i l’edat.
Al capdavant de la cura dels malalts hi havia dues ordes religiosos: els Germans i les Germanes Hospitalaris de la Santa Creu, que s’encarregaven de vetllar pels malalts en funció del seu gènere.
Senyalitzant la memòria
A banda dels 10 plafons que articulen bona part del relat històric de l’Institut Mental de la Santa Creu, repartides a l’interior de la seu del Districte hi ha 21 fitxes que configuren el projecte Senyalitzem la memòria, una iniciativa de l’Arxiu Històric Roquetes-Nou Barris, en col·laboració amb el Districte.
De la mà d’aquests documents, el visitant pot intuïr i visualitzar què hi havia antigament i conèixer d’una manera molt visual la història d’aquest edifici i de les persones que el van fer gran.
Tot plegat, una mostra que permet recordar una part significativa de la història d’un edifici que forma part del patrimoni arquitectònic del districte.
