Foto: Soledat No Desitjada
Ciutat Meridiana s’ha convertit en l’escenari d’unes noves relacions d’amistat inesperades. Els infants de les escoles públiques del barri i quatre veïnes de la tercera edat han començat a enviar-se cartes per compartir experiències, interessos i conèixer millor el barri i els seus habitants. L’objectiu del projecte és doble: fomentar la lectura entre els més petits i acabar amb la soledat dels més grans.
Les cartes tracten temes de tota mena: menjars preferits, esports, activitats de la vida quotidiana, racons estimats del barri, històries del passat, consells vitals, preocupacions del present i desitjos de futur.
La Monste, la Paquita, la Nuria i la Margarita són les protagonistes de més edat d’aquesta història. Reben amb entusiasme les cartes dels seus joves amics, que les han convertit en autèntiques celebritats a les escoles de Ciutat Meridiana. “Elles estan encantades i fan els seus escrits amb moltíssim amor. S’emocionen amb les cartes que reben i amb el vincle tan especial que estan creant”, celebra Marta Filella, directora del projecte Soledat No Desitjada.
Els altres implicats en la relació epistolar són els alumnes de segon i tercer de primària de les escoles Ferrer i Guàrdia, Elisenda de Montcada, Mestre Morera i Ciutat Comtal. “Els nens gaudeixen molt escoltant les històries de les senyores. Tenen molta curiositat, volen saber què han fet a la vida i tenen moltes ganes de conèixer-les en persona”, detalla Anna Ruiz-Tagle, coordinadora de la iniciativa Menjallibres, de la Fundació Pere Tarrés.
El projecte neix de la col·laboració entre dos programes del Pla de Barris de l’Ajuntament. D’una part, Menjallibres, que promociona la lectura i l’escriptura entre els infants de Nou Barris. Per l’altra, Soledat No Desitjada, que lluita per frenar l’aïllament i fomentar les relacions interpersonals, especialment en la tercera edat.
“La iniciativa està generant un impacte molt positiu al barri. Les àvies gaudeixen del contacte amb els nens i els infants aprenen valors com el respecte i el sentiment de comunitat”, explica Ruiz-Tangle. Les històries analògiques es neguen a morir.
