Morales amb el seu Quixot en castellà de 15 quilòmetres. Foto: Línia Nou Barris
Francisco Morales podria desenrotllar el seu Quixot transcrit en una tira de paper per tota l’avinguda Diagonal i encara li quedaria curta. I és que aquest veí del passeig Verdum, autèntic apassionat del cavaller de la trista figura, guarda a casa una reproducció de l’obra universal de Miguel de Cervantes transcrita per ell mateix en rotllos de paper de caixa registradora de 15 quilòmetres de longitud. Morales calcula que hi va invertir unes 1.000 hores i és perfectament conscient de la magnitud del repte. “Vaig començar per curiositat i quan el vaig acabar vaig pensar, però què he fet!”, explica.
Entrar a casa seva és submergir-se en el món quixotesc i cervantí. Quadres, figures, fotos, segells i diverses edicions de l’obra magna de la literatura espanyola omplen la casa d’aquest cordovès nascut a Montilla, el poble de la famosa bruixa Leonor Rodríguez, la Camacha, de la qual parlen Berganza i Cipión al Coloquio de los perros de Cervantes. Coincidències a banda, l’afició de Morales pel manc de Lepant va començar quan tenia 13 anys i un amic li va deixar un exemplar del Quixot. “El vaig començar a llegir com un llibre d’entreteniment, però després vaig entendre que era una obra més profunda”, relata Morales, que amb els anys ha cultivat un ampli coneixement del Quixot. No debades, Morales condueix una tertúlia sobre Cervantes al carrer Pavía i ha dirigit -i dirigeix- obres de teatre cervantines a Barcelona.
De fet, aquest veí té la dèria de reivindicar la importància de la capital catalana a l’obra de Cervantes. Sense anar més lluny, sis capítols de la segona part del Quixot tenen lloc a Barcelona, de la qual l’escriptor castellà va dir que era “arxiu de la cortesia i pàtria dels valents”. Per tot plegat, Morales va transcriure en tinta xinesa la segona part en unes pàgines gegants que sumen un total de 252 metres de longitud, el que segurament representa el Quixot en català més gran del món.
Està enrotllat en un armari dissenyat per Morales que té un mecanisme amb una maneta que fa avançar el paper, desenrotllant-lo d’un rotllo i enrotllant-lo en un altre. Un enginyós artefacte, digne del personatge que custodia al seu interior.
Cervantes i Barcelona
En aquest sentit, Morales lamenta que Barcelona no li dona la importància que es mereix al Quixot. És l’única ciutat real que apareix al llibre i és també el lloc on el cavaller manxec és derrotat. “No hi ha cap monument central al Quixot”, lamenta Morales, que recorda com en més d’una ocasió s’ha demanat i l’Ajuntament sempre diu que no. “Hi ha mentalitats que creuen que això és portar un estandard contra el catalanisme, i no és així”, argumenta aquest veí de Nou Barris.
“Cervantes potser diria que estic tan boig com el Quijote”
De fet, el seu Quixot gegant en català és un “homenatge” a Cervantes “per haver portat el cavaller a Barcelona”, confessa. A l’armari on guarda la versió catalana, de fet, hi ha col·locat el títol de català oficial que aquest veí va obtenir al Centre per a la Normalització Lingüística (CPNL) per millorar el seu nivell i poder fer una versió competent i actualitzada. Sigui com sigui, aquesta traducció catalana supera en altura a qualsevol edifici de la ciutat i d’Espanya.
Un temple Quixotesc
Sentint-lo parlar envoltat d’edicions i objectes relacionats amb el Quixot, hom no pot deixar de preguntar-se què pensaria Cervantes si el conegués. “Potser diria que estic tan boig com el Quixot”, bromeja Morales. I és que aquest veí reconeix que li és impossible passar un dia sense llegir o escriure algun fragment d’aquesta obra. “És com el que fuma”, compara. Poc abans de presentar-nos a casa seva, havia estat llegint-lo. “Agafo el llibre, l’obro i per on surti, llegeixo”, diu.
I és que, per a Morales, el Quixot és un llibre “per a tots els segles i per a totes les edats”, una obra universal que ens interpel·la a tots. “Cervantes va deixar viu al Quixot, cavalcant sobre Rocinante, per tot el món”, reflexiona Morales, que creu fermament que “tots tenim alguna cosa del Quixot o de Sanç”.
En acabar, aquest veí admet que la seva dona era plenament conscient de la seva passió. “Em caso amb en Francisco, i amb Cervantes”, recorda que va dir ella el dia del casament. Amb tot, una passió que va més enllà d’un llibre i que entronca amb l’essència humana. “Jo sé on és Cervantes”, comenta, críptic, Morales. I no es refereix precisament al misteri de les seves despulles mortals. “Ell és a dins de l’esperit humà, dins de tota la humanitat; el Quixot continua viu entre nosaltres i hi continuarà tota l’eternitat”.
