“Can Basté és la referència en fotografia”

Can Basté és, dins de la xarxa de centres cívics de Barcelona, un espai especialitzat en fotografia. La implicació dels seus membres ha potenciat aquest fet i ha incrementat la seva fama. Molts fotògrafs en destaquen dues virtuts. Per una banda, no es posen traves als creadors. “Si dius que cal repintar tota la sala d’exposicions, ells són els primers en agafar la brotxa, s’aboquen amb tu i amb el teu projecte”, explica el fotògraf Sergi Bernal.

L’altre punt destacat és que dóna veu als nous talents. Un bon exemple és l’11è Fòrum Fotogràfic, que va tenir lloc al novembre. La trobada serveix d’aparador als joves fotògrafs, i durant el certamen es premia dos treballs i s’entreguen diferents mencions d’honor. El Fòrum, però, no es limita només a la seva setmana de durada. Can Basté dóna l’oportunitat als guanyadors de la Beca Fòrum i a alguns dels mencionats a que, durant els mesos següents, exposin la seva obra.

Durant aquest febrer, Francesca Novicelli ha tingut l’ocasió de mostrar Maravilha, una reflexió sobre l’alimentació en una favela del Brasil i una crítica cap a la política Fam zero, del president Lula da Silva. Aquesta mostra ha donat el tret de sortida a les diferents propostes que es van poder gaudir en el Fòrum Fotogràfic i que, en els propers mesos, s’acostaran al gran públic des de la Sala Cava de Can Basté.

CONTRA L’HOMOFÒBIA

Hanna Harzabek porta anys voltant per Europa. En una visita a la seva Polònia natal, l’any 2008, es va sorprendre per la naturalitat amb que alguns polítics feien discursos clarament homòfobs. “La societat polonesa és homòfoba en general, però mai havia estat tan palés en l’opinió pública com últimament”, explica Harzabek, que atribueix aquesta creixent aversió als gais i lesbianes per la pujada al poder dels germans Kaczinski.

Harzabek va presentar al Fòrum Fotogràfic Lesbianas y mucho más, en el qual reflexa el dia a dia del col·lectiu. “A Polònia, els homosexuals són invisibles, i se’l­s compara amb els toxicomans o els pederastes”, explica la fotògrafa, que ha tingut moltes dificultats per exposar l’obra a Polònia. La recompensa, però, la va trobar a Can Basté, on va aconseguir una de les beques que atorga. A més, ja està preparant la seva exhibició, que es podrà visitar al centre al juny.

Hanna Harzabek, però, té un somni que voldria acomplir amb els diners de la Beca Fòrum: “M’agradaria fer un itinerari amb l’exposició per dur-la a petites ciutats i pobles de Polònia, on la gent és més conservadora”.

EL SILENCI ENTERRAT

Sergi Bernal porta anys visitant Can Basté i ja ha participat en altres Fòrums Fotogràfics. L’edició passada, però, va ser especial per a ell. El jurat li va atorgar la Beca Fòrum pel treball Desenter­rant el silenci, un recull de fotografies sobre l’exhumació dels cadàvers d’una fosa comuna feta durant la Guerra Civil al petit poble de Bañuelos de Bureba, a Burgos. “Sempre m’ha agradat la fotografia documental i reivindicativa, i m’interessa molt aquell moment històric, pel que portava anys buscant l’oportunitat de retratar l’exhumació d’una fosa comuna de la guerra”, destaca Bernal.

El seu interés pel tema i la casualitat es van conjugar i Sergi Bernal va descobrir que, entre els 104 cadàvers que es van trobar a la fossa, hi havia les restes de Antoni Benaiges, un mestre català que exercia en aquell poblet una tècnica revolucionària d’ensenyament. “A les tropes franquistes els feia més por un mestre que no pas un milicià, al qual podien desacreditar; ser un mestre i no anar a missa ja era motiu d’execució”, destaca el fotògraf.

La seva recerca l’ha fet acumular més i més documents. El treball fotogràfic, però, ja està finalitzat i es podrà visitar a Can Basté del 3 de novembre al 3 de desembre. Bernal ha començat a idear l’instal·lació que podria incloure una gran fotografia al ter­ra que mostri bona part de la fossa comuna, que feia 28 metres de llarg. “El millor de Can Basté és que mai posen cap pega a les idees que tens; sens dubte, és el centre cívic de referència en elmón de la fotografia a Barcelona”.

PINCES DE LA VIDA

Per a Enric Mochales i Xavier Socoró, l’11è Fòrum Fotogràfic ha estat una oportunitat per obrir-se portes dins de la fotografia. Amb el treball Pinzaments, han volgut mostrar l’opressió de la societat sobre l’individu amb unes imatges dels seus rostres agredits per pinces d’estendre la roba. La pinza representa les obligacions, prohibicions, pors… amb què conviu cada persona. Encara que ells ja avisen que “algu­na pinza és autoimposada”. El seu treball es podrà veure d’aquí ­un any, al gener del 2012.

Coincideixen a assenyalar la influència de Can Basté i des­taquen que el Fòrum serveix ­per “reconèixer la feina que fan els ­fotògrafs i fomenta la fotogra­fia, ­no només al barri, sinó a tota Barcelona”.