365 dies passen volant. Això és el que deu pensar l’alcaldessa Ada Colau quan mira enrere ara que s’ha complert el primer any del seu mandat. Bé, tècnicament es complirà el 13 de juny, que és quan va prendre possessió, però tothom ha fixat l’efemèride en el 24 de maig, el dia d’aquelles eleccions municipals que van sacsejar tantes ciutats de l’estat, Barcelona inclosa.
Fins i tot la mateixa Colau també ja ho ha celebrat acompanyada dels seus en una jornada festiva al parc de l’Estació del Nord dissabte 28 de maig. Un dia que va permetre a BComú commemorar amb millor regust de boca una efemèride que institucionalment i políticament parlant ha coincidit amb la signatura de l’acord de govern amb el PSC i el conflicte del Banc Expropiat, a Gràcia. Dos fets complexos i difícils de digerir per la formació de Colau, que fa un any titllava el PSC de “màfia” i donava suport explícit als okupes de Can Vies, a Sants, quan ara ha de fer equilibris per acontentar tant el col·lectiu gracienc com la policia, sense gaire èxit, per cert. De fet, el primer ja els veu establishment i la segona –o com a mínim els seus sindicats– ha tensat notablement la relació amb el govern municipal.
Enrere queda aquella presa de possessió retransmesa davant la multitud que va omplir la plaça de Sant Jaume i aquell primer dia simbòlic de treball antidesnonaments a Nou Barris. “Sóc la mateixa”, reivindica ara Colau després de 365 dies de mandat, admetent però que governar l’Ajuntament li ha comportat més d’una contradicció i que voler canviar la ciutat amb 11 regidors –ara 15– resulta molt més complicat del que podia semblar al principi.
Tot i això, Colau ja ha complert promeses electorals, com la moratòria hotelera, les actuacions de memòria històrica i de revisió del nomenclàtor, la limitació de sous –si bé oficiosament–, l’impuls de la connexió del tramvia per la Diagonal –tot i que amb pocs suports–, el pla de xoc i el pla de barris recentment presentat i també ha capitalitzat el suport als refugiats. Ara bé, queda feina pendent: millorar els processos participatius –crítica de la FAVB–, resoldre la crisi enquistada dels manters, seguir combatent els desnonaments –que no s’han aturat–, cuidar la relació amb els comerciants, resoldre el conflicte amb TMB… I, portes del consistori endins, redreçar la relació amb l’oposició i sobretot amb CiU, amb la qual l’enfrontament és sistemàtic.
Sigui com sigui, potser l’èxit més gran de Colau d’aquest primer any és haver consolidat el seu projecte. Ja ningú dubta que hi ha BComú per estona. L’ombra inicial de la moció de censura queda lluny. “Hem arribat per quedar-nos”, deien. Ara queda clar que, durant tres anys més, segur.
La pobresa i les desigualtats,
al centre del debat políticL’alcaldessa Ada Colau va estrenar el seu mandat, ara fa un any, fent una visita al districte per seguir de ben a prop l’evolució de nou desnonaments. Colau va voler agafar el toro per les banyes i iniciar la seva trajectòria a l’alcaldia amb una imatge molt potent. De fet, la regidora del Districte, Janet Sanz, en una resposta a les crítiques de CiU, va arribar a assegurar que “l’alcaldessa n’ha aturat un”, fent referència als desnonaments, “i jo un altre”. Un any després, però, a Nou Barris hi continua havent desnonaments.
Per intentar evitar els efectes d’aquesta xacra, i per lluitar contra la pobresa i les desigualtats socials, el Districte va presentar fa poques setmanes un pla de 40 milions d’euros, llargament reivindicat per 9Barris Cabrejada, per intentar capgirar la realitat social del districte.
L’habitatge és un dels grans protagonistes del districte. En aquesta línia, a finals d’any es va conèixer que un terç dels primers pisos cedits per la Sareb són aquí i el passat mes de març es van entregar 13 habitatges a afectats per l’aluminosi de Trinitat Nova.
Aquest any també ha deixat una novetat destacada en el terreny del simbolisme. La plaça de Llucmajor ha estat rebatejada com a plaça de la República, en un “acte de justícia i dignificació de la ciutat”, segons el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello.
