L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, en un dels moments de l'entrevista amb Línia Horta. David Campos

El districte de Nou Barris ha rebut en aquests darrers anys unes fortes inversions, que l’han anat integrant dins de la pròpia ciutat. La manca de serveis o deficiència d’alguns equipaments l’allunyaven de Barcelona en el passat encara més que la distància on es troben alguns dels seus barris, com Ciutat Meridiana o Vallbona. En les seves intervencions, l’alcalde Jordi Hereu (1965) sempre n’ha destacat la seva tradició agrícola i ha assenyalat l’embranzida que Nou Barris ha agafat en els darrers anys per convertir-se en un nou focus d’atenció de la ciutat.

Sempre hi ha hagut la percepció que Nou Barris era una cantonada de Barcelo-na, més aïllada que altres barris.

Ara ja no, ara s’ha convertit en un districte molt central. Ja fa anys que s’hi està invertint. Crec que ha experimentat un canvi revolucionari. Un bon indicador d’aques­ta evolució és que, de Nou Barris, ja em comencen a arribar reivindicacions sobre proble­màtiques que fins ara es donaven a la resta de la ciutat. Això indica que està emergint un nou Nou Barris. És un districte molt divers, i hi ha de tot, però crec que ja fa anys que li vam donar el tomb quant al seu urbanisme, donant-li més dignitat urbana als seus carrers i places, i ara sorgeixen altres temes i problemes que hem de solventar.

Sobretot s’ha invertit en mobilitat, com és l’exemple de l’ampliació del metro.

Hem arribat amb la Línia 3 del metro fins a barris com Trinitat Nova, Roquetes, Canyelles… Però s’han fet moltes altres coses a Nou Barris. Et posaré un exemple. Al costat del Corte Inglés de Porta vaig visitar fa uns dies una de les empreses punteres d’Internet de tot el món, Softonic. Ho agafo com a símbol. A Porta s’hi ha instal·lat Softonic. Això és magnífic.

Com creu que anirà evolucionant el districte?

L’important és que deixi de ser un districte que aculli només a residents, i que hi comenci a dominar una activitat econòmica important. Ja no et dic només la potenciació dels eixos comercials, que hi són i són magnífics. En termes generals, hem anat fent millora urbana, amb un gran avenç respecte a la quantitat i qualitat dels equipaments, i a cada barri hi ha d’haver un tractament específic per resoldre les seves necessitats.

En quin sentit?

Per exemple, a Torre Baró s’estan generant alternatives d’habitatge a la seva part baixa, d’aquesta manera es podrà començar a transformar aquesta part del barri. I, a més, es reforça la seva connexió amb Ciutat Meridiana. Per altra banda, a Ciutat Meridiana, hi hem estat molt a sobre. El gran símbol d’aquesta acció de govern és la seva biblioteca, que és tota una declaració d’intencions. Hi volem estar a sobre perquè té un percentatge d’immigració important, i des del punt de vista social s’hi ha d’estar a sobre, amb polítiques actives que ajudin a cohesionar el seu veïnat. Ciutat Meridiana no té res a veure amb Vallbona, on ja ens agradaria tenir-hi més veïns per poder ubicar-hi més equipaments. Diria que al nord del districte de Nou Barris s’hi ha fet una aposta forta. Anem a totes, no només en inversió sinó també en treball de camp.

Ha parlat de la cohesió social que necessiten alguns barris. En quines polítiques confien més per aconseguir-ho?

Hi ha una acció molt valuosa que hem emprat durant el mandat. Es tracta de les ajudes econòmiques per tal d’instal·lar ascensors als edificis antics. Em sembla que a Nou Barris s’hi han col·locat a més de 150 edificis, això és un gruix d’habitatges que es van fer als anys 50 sense ascensor. S’ha convertit, sens dubte, en una de les mesures més efectives i eficients de cohesió social que hem dut a terme. En la instal·lació d’ascensors, hem fet una revolució. Em sembla sincerament que és una de les mesures més inteligents que hem fet en aquest mandat. És un dels grans temes de ciutat, ja que permet, per exemple, que la gent gran pugui continuar a casa seva. En general, diria que a Nou Barris hi hem invertit molt, però a més diria que hem estat molt atents i molt a sobre. I això és un intangible que va més enllà de la inversió econòmica.

Creu que el canvi de color a la Generalitat afectarà a alguns projectes pendents?

Crec que, a partir d’ara, haurem d’apretar als d’aquí al davant [Generalitat]. Per avançar, hem d’avançar tots junts. Ja els hi he explicat: ajust pressupostari, sí, però no em pareu la realitat. Hem de fer l’esforç de seguir impulsant projectes, de no parar malgrat la crisi. El missatge de parar és nefast. A més, jo no l’admeto. Jo, enlloc de parar, accelero en tot allò que depèn de mi.

Durant aquest mandat, les seves inversions s’han vist potenciades gràcies a una eina de la Generalitat, la Llei de Barris.

La Llei de Barris és una de les millors aportacions del govern de la Generalitat en els darrers anys. I demano al nou govern que no s’aturi. S’ha de mantenir, perquè mobilitza molts recursos. Nosaltres l’hem aprofitat totalment. És important, a més, perquè permet resoldre temes d’habitatge, ens permet seguir millorant des d’un punt de vista urbanístic, i reforçar els mecanismes de cohesió social, dels que hem parlat abans.

Arran de la baixa repercussió que se li otorga en alguns sondejos, creu que el barceloní és desa­graït? Com ho viu personalment?

Jo estic orgullós i convençut del que estem fet. A mi no em sentiras mai dir: “Quins desagraïts”. No. Clar que aspirem a guanyar la batalla democràtica del convenciment, però estem orgullosos del que estem fent per a la gent. Ho fem per ells, i amb ells. La crisi econòmica té uns efectes descomunals, i són moments complicats per a qualsevol que té responsabilitats polítiques, però a la vegada les exerceixes amb convenciment, amb ganes, amb passió. El sentiment d’agraïment mai ha estat el principal. Conec gent de Barcelona que fa moltes coses per als seus veïns i per a la ciutat, i no esperen mai l’agraïment dels altres, ho fan perquè hi creuen. Personalment, aquest és el meu motor. En tot cas, és al contrari, sóc jo qui està agraït a la gent, que són els qui ens acompanyen. Les entitats veïnals, amb les seves reivindicacions i queixes, ens ajuden en la nostra feina. Aquestes persones no són gent desagraïda; al contrari, és gent magnífica. Només tinc agraïment, és un plaer estar amb ells i treballar amb ells cada dia.

WhatsAppEmailFacebookTwitterTelegram