Casa Estapé

Foto: Ajuntament

La cúpula és la part més coneguda de la Casa Estapé, un edifici ubicat al número 6 del passeig de Sant Joan que ha esdevingut un dels emblemes del Modernisme a Barcelona. Però aquesta famosa cúpula no estava planificada originalment. Va ser, més aviat, un bon invent de l’arquitecte per cobrir un afegit de darrera hora, el taller de treball d’un artista.

La Casa Estapé, també coneguda com a Casa Enric Laplana, el nom del propietari, és un edifici residencial de cinc pisos més un altell, dissenyat l’any 1907 per Bernardí Martorell i Rius, un arquitecte de l’època ben influenciat per l’obra d’Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner, i també per la d’artistes centreeuropeus molt populars en aquella època. La seva obra és un paradigma del modernisme més ortodox que imperava en
aquell moment. S’aprecia en l’ús d’estuc als primers pisos i de maó vist als pisos superiors,de pedra a la tribuna del primer pis o en la decoració de la façana i els volums contundents. També en els esgrafiats florals a la façana, els treballs de ferro forjat a les baranes dels balcons o la ceràmica vidriada de colors.

La famosa cúpula és l’acabament perfecte d’aquesta obra. Coberta de teules vidriades amb forma d’escates de colors blanc i verd, i rematada per una creu de ferro, fa la funció de cobrir un altell que no estava previst inicialment. Va ser un amic de Bernardí Martorell, el també arquitecte Jaume Bernades, qui va demanar-li construir aquest afegit per instal·lar-hi el seu taller de pintor. I a sobre s’hi va col·locar la famosa cúpula.