Hem vist que durant els mandats d’Ester Pujol (2011-2019) van passar sis anys sense licitar el bar restaurant del Casal. De la gestió del govern de l’alcaldessa Marta Martorell, juny 2019 – abril 2022, tampoc no hi ha cap constància d’expedients de licitació. Un any després, el març de 2020, sí que hi va haver un motiu objectiu que justificava no iniciar un concurs de licitació durant els mesos, no anys, de la pandèmia patida. Però tampoc en la resta del mandat de l’alcaldessa Martorell, fins a l’abril de 2022, no es va fer una licitació que clamava al cel. Van significar tres anys més de pròrroga a Comar SCP, empresa que ara s’anomena “Casal Anait SL”.
El canvi de govern amb l’alcalde Isaac Salvatierra, l’abril de 2022, va obrir finalment el procés de regularització. La causa-excusa de les obres necessàries, i del finançament, com a sagrada obligació prèvia a la licitació del bar restaurant, va ser assumida d’entrada pel nou alcalde, acríticament, i va afegir un altre any d’espera innecessària i de pròrroga verbal a l’adjudicatari, el desè any. Bo i així, Salvatierra sí que es va posar mans a l’obra, mai més ben dit, i amb peus de plom va accedir al santuari del bar del Casal. Quan es va confirmar com a alcalde el maig de 2023, va realitzar progressivament el projecte i l’execució efectiva de només l’obra necessària per remodelar la cuina i el magatzem, amb una lleu ampliació a la barra del bar. I, simultàniament, va elaborar unes noves bases, amb múltiples consultes i sobretot amb una idea d’un projecte social i cultural darrere del servei de bar restaurant: es deixa de banda el model del “Casal al servei d’un restaurant” girant els termes del protagonisme cap a la funció cívica i cultural del centre públic. I, finalment, s’ha fet una licitació transparent amb un jurat competent, i una adjudicació ben fonamentada, cosa que no treu la controvèrsia normal en qualsevol licitació.
Salvatierra, a més, ha tingut la gosadia d’informar en el Ple d’algunes anomalies en la gestió del servei en els darrers anys que, lluny d’escandalitzar l’oposició, han acusat el missatger: una és carregar una part del consum de l’electricitat i de l’aigua del bar al comptador de l’Ajuntament, cosa que l’adjudicatari explica per la inacció municipal en no canviar els comptadors; i, el més greu, haver deixat de pagar unilateralment durant uns tres anys el cànon del lloguer, uns 90.000 euros, fet que en si mateix suposa també la rescissió automàtica del contracte. L’empresa explica els impagaments, no per la intenció de no pagar el lloguer, sinó pels litigis no resolts amb l’Ajuntament sobre diverses inversions i per l’afectació del període de la covid-19 i qüestions que, ni que tingués raó l’adjudicatari, no l’eximeixen de pagar puntualment el cànon per gaudir de la gestió del servei.
En no haver estat guanyadora l’empresa “Casal Societat Cultural SL”, s’ha desfermat la turmenta esperable, i més quan mesos abans de la licitació l’empresa precedent va fer campanya explícita, per donar per feta una herència nord-coreana en la concessió del bar restaurant del Casal.
El més sorprenent de la polèmica desfermada en acabar-se 27 anys de gestió del Casal per la mateixa empresa, 10 dels quals sense concurs per causes inexplicables, és el paper dels cinc regidors dels cinc grups diferents de l’oposició actual, autoerigits com a mesa de contractació. Desenfocar el debat d’una licitació cap a l’oposició a l’alcalde prioritàriament, té el risc de fer el ridícul i acabar defensant els arguments i interessos d’un concursant privat, perdent la història i el món de vista.
Conclusió: el Casal no es va deixar de licitar, entre l’octubre de 2013 i l’octubre de 2023, per l’excusa d’unes deficiències a la cuina, ni d’unes obres que mai es van executar ni prioritzar, ni per falta de pressupost, ni per una enquesta, excusa que fa avergonyir. Resoldre tot això era compatible amb licitar l’adjudicació del servei quan pertocava. El moviment sísmic que ha sacsejat la Sala de Plens i els carrers de Tiana amb el canvi de l’adjudicatari del Casal després de 27 anys és un bon indicador de per què els governs des de 2013 no van gosar convocar cap licitació efectiva: por escènica davant d’un poder fàctic, que s’autogestionava per la deixadesa dels governs, i que es va beneficiar objectivament durant 10 anys per (in)decisions municipals. Qualifiquin vostès mateixos els fets exposats: presumptament negligència? O deixadesa de responsabilitats? O tracte de favor? O simple incompetència? Els 13 regidors i regidores de l’actual Ple municipal tenen l’obligació moral i política de, en comptes de barallar-se per la puntuació d’un concurs, posar llum a la foscor de les no licitacions de 2013, 2017 i 2021.
10 anys sense licitacions del Casal de Tiana (1)
