Jaciment iber de Puig Castellar, ubicat a cavall entre Santa Coloma i Montcada. Foto: ACN
El Govern ha acordat declarar el jaciment ibèric de Puig Castellar com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona Arqueològica. Està ubicat a dalt d’un turó a la serralada de Marina, entre Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac, i és un espai patrimonial de primera magnitud per a la recerca.
També presenta un seguit de valors arqueològics, històrics, arquitectònics i culturals que faciliten la comprensió del conjunt del món ibèric en el context de la protohistòria del Mediterrani occidental. La nova qualificació ha de servir per a preservar-lo en un futur, tot posant de manifest que és dels jaciments amb més llarga tradició de l’arqueologia ibèrica.
Tot un exemple de jaciment ibèric
El jaciment és un exemple del model d’urbanisme ibèric, que abasta la gènesi i tota la vigència del món iber fins a la seva desaparició amb la romanització. Això abasta una seqüència arqueològica de 300 anys de duració ininterrompuda, des del segle VI fins al II aC. Entre les troballes fetes al llarg de la seva prospecció arqueològica hi destaquen un capfoguer de ferro intacte únic al món iber, un ponderal de pedra amb una inscripció en llengua ibèrica, un notable conjunt de peces d’armament o un tresoret de dracmes emporitanes de plata.
El jaciment també ha proporcionat una evidència notable d’algunes de les pautes culturals més emblemàtiques dels pobles ibèrics septentrionals, com són els rituals d’inhumació infantil i les restes de cranis humans enclavats.
