El conseller Campuzano presenta el pla de barris. Foto: Marta Vidal/ACN
La fase pilot del nou pla de barris de la Generalitat es desplegarà a una vintena de zones del país. Es tracta de barris, alguns d’ells de l’àrea metropolitana de Barcelona, que pateixen situacions de degradació, manca d’espais verds, desigualtats o elevada contaminació. Amb tot, la voluntat del Govern és actuar en aquests barris per revertir situacions de “pobresa severa”, en paraules del conseller de Drets Socials, Carles Campuzano. “Tots tenim identificades parts del nostre país que es queden despenjades, al marge, i on el risc de fractura és absolutament rellevant”, ha alertat el conseller en un acte aquest matí a Barcelona.
Com hem dit, alguns dels barris on el Govern posarà fil a l’agulla per intentar pal·liar les problemàtiques que s’hi viuen estan ubicats a l’àrea metropolitana:
- Sant Roc (Badalona)
- Sant Cosme (el Prat)
- Ca n’Espinós, Farreres i Ausiàs March (Gavà)
- Les Planes-Blocs Florida (l’Hospitalet)
- Montornès Nord (Montornès)
La resta estan situats a grans ciutats catalanes com el barri de la Vila d’Amposta, el Casc Antic de Balaguer, el barri de la Fraga de Banyoles, el Barri Vell de Berga, el Culubret i Sant Joan a Figueres, Pont Major a Girona, el centre històric de Manresa, la Mariola de Lleida, el Barri Vell d’Olot, el barri Fortuny de Reus, el centre de Salt, Sant Salvador a Tarragona, la ciutat històrica de Tortosa, i les Casernes, Sant Jordi i la Geltrú, de Vilanova i la Geltrú.
Els criteris de selecció dels barris
Segons ha detallat el director general d’Acció Cívica i Comunitària, Xavier Godàs, els barris s’han escollit d’acord amb criteris quantitatius -amb indicadors com ara població migrant amb renda baixa-mitjana, població amb estudis baixos, joves sense estudis, població ocupada, renda mitjana per persona i treball de baixa qualificació- i criteris qualitatius basats en la capacitat de resposta del territori tant des de l’àmbit institucional com des de l’acció comunitària.
Amb tot, Campuzano reivindica que el pla posa el focus en la intervenció comunitària i la capacitat d’organització de les diferents administracions. “Tot allò que pot ajudar a marcar la diferència en aquests barris té a veure amb reforçar el capital comunitari i les xarxes comunitàries del territori”, ha comentat Campuzano. En aquest sentit, el projecte dissenyat per Drets Socials busca generar “capital social” per revertir la pobresa crònica i, conseqüentment, provocar una millora de les condicions de vida de la població que permeti disminuir “l’èxode de barri” per raons socioeconòmiques.
Les accions es decideixen al territori
Per revertir els indicadors socioeconòmics, cadascuna de les àrees identificades haurà de dissenyar per consens una estratègia d’intervenció que prioritzi les necessitats socials més importants a atendre. Les accions concretes es decidiran des del territori, però partiran d’uns eixos comuns: la millora dels espais de sociabilitat, com ara els equipaments, els espais públics o l’organització veïnal; i la millora de les condicions de vida dels ciutadans. En tercer lloc, es treballarà per fomentar la igualtat d’oportunitats, sobretot pel que fa a la infància i l’adolescència. En aquest àmbit, s’actuarà des de l’educació, el lleure, l’accés a la cultura, la llengua, l’equitat de gènere, o la salut; motiu pel qual el projecte, tot i estar liderat per Drets Socials, comptarà amb la intervenció d’altres departaments com el d’Educació, Salut, Empresa i Treball o Cultura.
Així, l’alcalde de Montornès, José Antonio Montero, ha reivindicat la importància del pla per lluitar contra les “dificultats” en barris on la “comunitat” no existeix. “Si la gent no sent que forma part del que són, no hi ha futur”, ha assegurat.
