Els membres de la Societat Coral l’Espiga de les Corts van triar un dels seus noms més il·lustres per al pregó de la Festa Major. Humil i treballador, Joan Hugué s’emociona recordant anècdotes de la seva trajectòria al capdavant de l’entitat i ens confessa alguns dels continguts del pregó.
Què significa per a vostè ser el pregoner de la Festa Major? Què va sentir quan li van proposar?
Quan l’actual president de l’entitat m’ho va demanar, la meva primera resposta va ser un no. Crec que ara mateix el més convenient és que algú jove s’encarregui d’aquests temes. Però va insistir, em va assegurar que la Junta considera que sóc la persona adequada per fer-ho i em va prometre que seria amb mi en el moment de fer-ho, i aleshores vaig acceptar.
Vostè fa gairebé 40 anys que és veí de les Corts. Com ha viscut tantes Festes Majors?
De moltes maneres. De vegades com a membre de l’Espiga, d’altres com a president i també com a un cortsenc més. Sempre l’he viscut de manera molt especial. Recordo que un cop, fa anys, em van proposar formar part d’una mena de comissió de festes, però ja en tenia prou amb les meves responsabilitats a la societat.
Pot citar alguna anècdota en particular?
[S’emociona] Moltes, són molts anys els que he viscut aquí. Però segurament em quedo amb l’any en el qual em van concedir l’Espiga d’Or per haver ajudat a construir el casalet de la societat. No hi ha gaire gent que hagi rebut aquest reconeixement. També m’han lliurat plaques i altres distincions per la meva feina, però això no és al que jo aspiro. Sempre m’ha esperonat fer poble i fer país, i quan vaig ser a la Federació d’Entitats vaig lluitar amb totes les meves forces per això.
Abans explicava que li van proposar ser membre d’una comissió i és curiós perquè aquest any la Federació d’Associacions i Comissions de Festes organitza el seu primer acte. Com a persona amb una gran experiència en la gestió i l’organització d’entitats, quins consells els donaria?
Primer voldria saber quines possibilitats tinc i després miraria de fer participar-hi totes les entitats. Un cop tingués això clar, caldria considerar de quins dies i de quins espais disposo. I sobretot potenciaria la cultura, que és bàsica per tirar endavant projectes del món.
Per a vostè aquesta no és una Festa Major qualsevol. Com la viurà?
El que diré ara és una opinió personal, però molts cops trobo aquesta mena de festes un pèl desdibuixades, com si els faltés quelcom que els donés més autenticitat. A més, a moltes festes majors de fora de la ciutat, com a la del meu Calafell natal, la majoria d’actes se celebren al voltant de l’envelat. La concentració d’activitats en un espai així dóna molta cohesió i, per tant, crec que és una equivocació disgregar els actes per diferents llocs. Per exemple, a la Mercè saps que has d’anar a la plaça de Sant Jaume i a la plaça de la Catedral. Aquí és impensable no donar-li importància a la plaça de la Concòrdia, que històricament ha estat el nucli de l’antic poble de les Corts i que encara avui és un espai únic i emblemàtic. Però bé, a molts actes no hi faltaré mai, perquè encara tinc el cuquet que em fa anar-hi.
No podem acabar sense que ens faci cinc cèntims del pregó…
Et puc assegurar que girarà entorn del que és la Festa Major, de la seva cultura i de l’Espiga com a component de la vida dels barris. Ja el tinc enllestit, tot i que no descarto fer-hi alguna petita modificació.
