L’exjugadora Laia Palau farà el pregó de la Festa Major d’enguany. Foto: Uni Girona-David Subirana
Laia Palau és símbol de l’empoderament femení i també del bàsquet, un esport massa sovint arraconat pel futbol. I un esport amb molta història a les Corts. Precisament aquí, al seu barri, Palau va començar a jugar fa uns quants anys. I un any després d’anunciar la seva retirada, torna a casa per rebre l’homenatge que es mereix una campiona amb la seva trajectòria i el seu reconeixement popular.
Veïna de les Corts, exjugadora de l’Uni Girona, internacional absoluta amb la selecció espanyola de bàsquet des del 2002 i capitana des del 2014. Actualment, és directora esportiva de l’Spar Girona, team manager de la selecció espanyola i responsable del planter de l’Uni Girona i del Bàsquet Girona. I en el seu temps de lleure es dedica a fer el pregó de la Festa Major.
Palau és un referent per a totes les joves jugadores de bàsquet
Els bons aficionats al bàsquet coneixen la Laia per la seva extensa trajectòria al Ros Casares de València durant sis temporades. O potser per les seves experiències al Polkowice de Polònia i a l’USK Praga de la República Txeca. També ha jugat al Jayco Rangers de la WBNL d’Austràlia, al CJM Bourges Basket; i a l’Uni Girona, per descomptat. Tanmateix, molts seguidors desconeixen que la seva carrera va començar molt a prop d’aquí, al Club Joventut les Corts, durant la temporada 1991-1992.
De país en país i de lliga en lliga Palau ha participat en diversos jocs olímpics (amb una plata als Jocs de Rio 2016), cinc mundials i vuit europeus. Ha aconseguit un total de dotze medalles (tres ors, tres plates i sis bronzes) i s’ha proclamat tri campiona d’Europa el 2013, 2017 i 2019. I subcampiona del món el 2014. I això no és més que un resum de tots els seus mèrits esportius.
Però més enllà dels seus èxits en l’esport, Palau és un símbol, una ambaixadora del bàsquet, sobretot el femení, i un referent per a tants jugadors i jugadores que comencen a destacar en el món de la cistella i que aspiren no només a guanyar, sinó a ser pregoners al seu barri.
