Escàndol. Només així es pot definir el què va succeir al Villamarín. Una pilota que va entrar per molt a la porteria del Betis i que ni l’àrbitre ni els seus ajudants van voler concedir com a gol del Barça. El cas ha tingut un enorme ressò internacional i ha posat de manifest que és urgent adaptar el futbol espanyol a les noves tecnologies. L’anomenat ‘ull de falcó’ té una gran utilitat no només en futbol sinó en altres esports. Però els dirigents de la Lliga espanyola es mostren reticents a la seva implantació. Més arguments per a qui els tenen considerats uns personatges anacrònics i casposos.
El videoarbitratge funciona plenament a les principals lligues europees de futbol, i ha demostrat sobradament que contribueix a la justícia en les decisions arbitrals. L’evidència de les imatges no dóna peu a equívocs. I en el cas del Barça, el podria afavorir com en el cas del partit del Betis. Però de la mateixa manera també el podria perjudicar, si es donés el cas. Es tracta simplement que les jugades conflictives puguin ser jutjades amb criteri i rigor, i no que quedin a expenses de l’opinió subjectiva dels àrbitres.
Però tota aquesta polèmica i la denúncia d’un clar perjudici al Barça, no pot ocultar la preocupant imatge de l’equip contra el Betis. Quan semblava que el conjunt de Luis Enrique havia encadenat uns quants resultats positius i es trobava en una dinàmica ascendent, patapam, un altre partit d’aquells inacceptables. I això és més greu. L’equip va sortir amb un excés de relaxació el dia que més necessitava donar un cop d’autoritat a la Lliga. Ni les baixes al mig del camp, ni el concurs de jugadors poc habituals com Digne o Arda poden emmascarar la manca d’actitud de l’onze de Luis Enrique. Només se’ls va veure intensos després d’encaixar el gol, i amb únicament quinze minuts per davant en els quals intentar solucionar el desastre. Ja era massa tard. Durant 75 minuts, un dels conjunts més fluixos de la competició va estar dominant al vigent campió. Dos xuts al pal i un parell d’intervencions de mèrit de Ter Stegen exemplifiquen perfectament el què es van trobar els barcelonistes. I tot i així es va poder salvar un empat gràcies al gol de Luis Suárez. Un punt però, que pot ser important més endavant.
En el partit de Copa contra l’Atlético es van dissipar els dubtes durant el primer temps, amb un Barça dominador i autoritari, però a la represa va aflorar un cop més la manca de fiabilitat.
La Champions espera, amb un PSG que durant els últims mesos ha crescut exponencialment i que de ben segur no donarà facilitats. La implementació del VAR a la Lliga espanyola és qüestió de temps, i quan ja estigui en funcionament (tot i que tard, com sempre) serà una bona notícia per al futbol. Però mentrestant s’ha de competir en les condicions que toquen. El que és innegociable és tornar a recuperar la màxima intensitat, i convertir allò que tant ens va decebre del Villamarín i de la segona part al Calderón, en un desafortunat accident. Autocrítica i màxima concentració.
