David Puentes Jurado
És fàcilment qüestionable la funció i utilitat d’Institucions com la de la Delegació del Govern de l’Estat. Per molts motius, el primer i més senzill obeïnt el principi d’austeritat, és l’econòmic. Quan ens costa? Es podrien prescindir d’aquests organismes a nivell estatal? Quin estalvi suposa? Per altra banda i obeïnt al principi de funcionalitat,quin és el rendiment social, econòmic, polític i/o institucional que aquest retorna (a la unitat de la que depèn i al lloc on exer-ceix)?
Així doncs sota els paràmetres d’economia i funcionalitat aquesta mena d’institucions no tenen una base lògica d’existència, que sí -segurament- per tradició i història, dos altres variables que val més la pena no recordar. Deixant de banda aquests quatre paràmetres: econòmic, funcional, històric i tradicional, i posant una voluntat i una empatia sobrenatural, comparable a la de veure programes sencers que porten per títol posar algun animal a l’aigua d’algunes cadenes que semblen viure en una realitat paral.lela, el dia a dia i la feina realitzada per aquestes institucions és encara més sorprenent, no pel volum i per la qualitat d’aquesta sino per la seva capacitat de crear problemes macro de situacions escarransides.
El problema que tenim a casa nostra és que no protegim a la policia nacional a les manifestacions, o que no posem una determinada bandera en el edificis públics dels nostres pobles,….i de ben segur que encara hem de donar gràcies per tenir l’AVE amb un retard de més de 10 anys. Podem buscar molts més exemples -cada setmana en tenim com a mínim un- el nostre problema es simplement el de voler ser i sortir d’una crisi en la que les polítiques actuals de l’estat ens hi aboquen encara més, sense finançament, amb l’escampament de pors i falses veritats arreu, i amb denuncies i atacs a qualsevol iniciativa sortint del Palau de la Generalitat.
El principal problema de Catalunya és que està plena de catalans (300.000 segons la delegació de govern i dos milions que diu la resta del món; un exemple que demostra la capacitat de fer petit tot allò que es macro) que mentre a uns quants quilòmetres cap a l’interior uns barrinen com ofegar-nos amb tota una maquinaria estatal més propera al segle XVIII que al XXI i amb ximpleries orquestades per institucions de dubtosa eficiència funcional, intelectual i econòmica, amb carència total de sensibilitat, humilitat, empatia i coneixement d’un pais com el nostre, aquí toquem de peus a terra i treballem per defensar el dret universal a ser el que volem ser.
Ja no hi han virreis ni virreines que es preocupen per plantar la bandera, no al seu palauet sino arreu… hi han problemes reals, de raó, de sentit comú, de justicia i d’abús malintencionat de la democracia i dels recursos de tots plegats que ofenen pel seu baix perfil i intenció. La lluna està plena de llocs on plantar banderes, inverteixin en R+D+I i no en “sainetes” de dubtosa qualitat, gràcia i entreteniment.
Per David Puentes Jurado / Enginyer
