L’abús del sistema-assemblea fa que molts, a la llarga, desistexin en col·laborar per racionalitzar les retallades en educació.
Sembla que moltes assemblees han estat convocades des de pressions externes per tal d’aturar iniciatives per tornar-ne a parlar, i a parlar, i a parlar… fins arribar a cansar. Ens diuen que cal demanar permís per queixar-se legalment, en altre cas poden aplicar-se expedients als “infractors”…, que esdevindrem delinqüents. Paradoxal, política de la por… aquí m’aturo.
És obvi i evident que externament a l’aula es vol pressionar per tal que alunmnat i docents no esdevinguin queixosos, i així se’ns demana una altra assemblea per comunicar-nos que no podem fer allò o allò altre, és a dir: aturar iniciatives per tal que ens avorrim, crear impotència… en definitiva, fer parlament però res coent.
Vet aquí que uns alumnes de segon de Batxillerat de Gavà van emprendre ells sols una iniciativa, tot passant dels adults. Potser tanta assemblea entre adults els ha embafat?
Val a dir que aquesta iniciativa recorda les vagues universitàries contra la injustícia dels anys setanta, tot i que en aquest cas els escolars van fer classe al carrer i no pas una vaga. Però, a més a més, el text que han presentat a la direcció justificant l’acció ha estat d’una elegància, correcció i educació màxima, pel que crec que l’alumnat de batxillerat en general està força sensibilitzat amb el problema vigent.
Potser fora bo que a través de les xarxes socials es puguin crear un grup per a tots els alumnes de Batxillertat per proposar i prendre mesures sempre pacífiques avisant prèviament als mitjans (una sentada de samarretes grogues davant de l’Ajuntament per exemple).
En fi, i veient l’exemple d’aquests alumnes, menys assemblees de la por però més accions amb raó.
David Rabadà
VALLCARCA
