Tot un país pendent de l’esdeveniment esportiu de l’any, oblidant-se de tot per centrar tots els sentits en venerar i empènyer metafòricament la ‘seleçao’ a assolir el títol de campiona del món a casa. Aquest és l’escenari que hem pogut anar veient durant aquests dies a Brasil. Les mancances futbolístiques, moltes i molt greus per a un conjunt com el brasiler que sempre s’ha caracteritzat pel seu ‘jogo bonito’, anaven quedant silenciades per l’eufòria que donava a l’equip el fet d’anar passant rondes.
Es veia el títol cada vegada més prop, i això era motiu suficient d’il·lusió per a tot el país, que no volia desestabilitzar els seus entrant en debats sobre el pèssim joc desplegat o sobre l’alarmant dèficit de qualitat de la Brasil actual. Tot d’una, però, en uns quarts de final molt disputats contra una selecció colombiana que ha estat una de les sorpreses agradables de la competició, els brasilers van començar a veure les orelles al llop. Malgrat que van aconseguir passar a semifinals, la brutal acció del colombià Zuñiga sobre Neymar va causar un clima de pànic inesperat. La incertesa sobre l’estat del seu jugador referència, que va ser retirat del camp en llitera i que per moments no sentia les cames, va ser molt intensa i colpidora per a la ‘torcida’ i fins i tot per als seus propis companys.
Un cop es va tranquil·litzar tothom sabent que Neymar no tenia cap lesió greu i que en unes quantes setmanes podrà tornar a jugar, semblava que això donaria més força als brasilers i els faria conjurar-se per a arribar a la final i guanyar-la. Ni la baixa per sanció del seu millor defensa, Thiago Silva, havia de ser prou important com per no imposar-se a l’Alemanya de Low en l’aparellament de ‘semis’. Els germànics arribaven a aquest partit amb una aposta molt lloable pel futbol de toc, però amb l’interrogant de saber si suportarien la pressió ambiental de tot un país i la seva pròpia, per la responsabilitat d’accedir a una final mundialista des del 2002. Precisament en aquell partit de fa 12 anys havien sucumbit davant de la ‘canarinha’. I certament, ningú podia esperar que la venjança perpetrada en les semifinals d’aquest any seria tan desmesurada.
Un resultat per a la història del futbol (1-7) i amb una víctima tan il·lustre com Brasil és quelcom extraordinàriament inoblidable. La generació de Neymar, tot i que mai podrem saber si les coses haguessin anat de la mateixa manera amb ell i Thiago Silva al terreny de joc, ha rebut un cop descomunal i de ben segur els costarà moltíssim refer-se’n. Es podrà dir que Scolari ha massacrat futbolísticament la seva selecció amb uns plantejaments porucs i d’equip petit, però la realitat és que exceptuant els esmentats absents en l’escandalosa golejada, la Brasil d’avui és un conjunt vulgar, no només per com juga sinó per la preocupant manca de talent. S’imposa una regeneració en què possiblement el blaugrana Neymar serà dels pocs supervivents.
per Sergi Villena
