Un 30% de catalans viuen en risc
d’exclusió social, el 40% de les
famílies no pot afrontar les despeses
imprevistes i un 13% no pot
tenir el pis a la temperatura adient.
Aquesta és la conseqüència directa
tant del dèficit fiscal i el maltracte
de Castella (Espanya) envers el
poble de Catalunya com de les
polítiques ultraliberals sense aturador,
d’ençà de fa gairebé una
vintena d’anys.
La pobresa severa ja és una realitat
palpable; fins i tot entre les
classes mitjanes. La pobresa a la
Catalunya dependent és un càncer
en majúscules que hem d’extirpar.
Només hi ha una solució:
independència i, després, polítiques
socials de debò.
Per Josep M. Loste
